La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mestre refinat i ‘cool’
Quan Elvis Costello va sorprendre i va inquietar propis i estranys fa uns mesos quan va haver d’interrompre el seu final de gira per un càncer, tenia en bona part elaborat aquest Look now aparegut fa unes hores. En paraules seves, tan sols li quedava per gravar les veus, un extrem que una vegada sentit passa imperceptible al comú dels oients. El destacable és que aquí ofereix sobretot una nova prova de la seva condició de ser un dels més encertats compositors pop de l’era del rock, i ho demostra amb un disc a estones easy listening, vuit anys després d’aquell National ransom desbordant d’americana.
Amb el detall transcendental de tornar a estar acompanyat dels seus fidels The Imposters (Steve Nieve al teclat), Costello ha elaborat una obra d’arquitectura complexa pel
fet de ser tan prolixa en el detall i meticulosa en l’acabat global. El que és remarcable en aquesta ocasió és que ha fet servir aquesta metodologia tan eficaç en una matèria primera de composicions que inclouen, que picotegen, els seus quatre decennis de productivitat musical, ja sigui com a exemplar baladista (Look now, Stripping paper, Photographs can lie) o enèrgic frontman roquer (Mr. and Mrs.
Hush, Unwanted number), tot i que Costello s’esplaia sobretot en terrenys sonors marcats pel piano, les cordes i els vents, si bé sempre amb un toc cool, a vegades refinat, que l’enalteix. Coherent amb l’aposta, hi ha dos mà a mà compositius amb el mític Burt Bacharach, mentre que un dels cims del volum és la relectura del Burnt sugar is so bitte, executat amb Carole King als noranta.