Comunicant

Em va venir a veure un exalumne estranger que és responsable de mitjans i comunicació en una empresa alemanya. Em va dir que se sentia estancat en una feina rutinària, que buscava una altra cosa i que no li faria res venir amb la seva família a viure a Barcelona. És curiós que els milers d’estrangers que van passar gairebé dos anys estudiant el seu màster a l’Iese, a Barcelona, quedessin entusiasmats amb la ciutat; a molts d’ells els encantaria tornar. Li vaig preguntar sobre l’“estancament” a la feina, mirant de fer-li pensar si l’empresa havia provocat el seu estancament o si era ell qui s’havia estancat. La seva feina consistia a seguir l’evolució de la seva empresa i el seu sector (l’automòbil) i enviar als mitjans notícies aprovades pels seus caps sobre vendes, aplicacions dels components en nous models d’automòbils... També estimulava entrevistes dels caps amb periodistes. La seva activitat depenia de la seva iniciativa, però no sempre els seus caps en quedaven satisfets. Ell provava de convence’ls que els mitjans són independents i que, per molt bona relació que hi tinguis, diran el que creuen que passa de veritat i de la forma més interessant.

Em va comentar que quan van establir la seva aliança amb una important empresa xinesa i els seus directius li van demanar que difongués la notícia com a molt positiva, la majoria dels mitjans ho van entendre així, però un prestigiós diari va titular “L’empresa xinesa tal tanca una aliança amb l’empresa (la del meu exalumne), malgrat la petita dimensió i el difícil futur d’aquesta”. Els seus caps el van esbroncar, però la notícia no era falsa: la seva empresa era petita i amb un futur difícil i competia amb d’altres de gran volum i més capacitat d’innovació. Però la companyia en el seu segment ho feia bé i els seus clients sabien que hi havia empreses més grans i que el futur no era fàcil.

El que més preocupava el meu exalumne era com havia de promocionar l’empresa als mitjans digitals, mòbils, ordinadors o xarxes socials. Li vaig explicar que vaig assistir a un acte organitzat per l’Associació a la Recerca de l’Excel·lència sobre “Gestió excel·lent al retail”, amb ponents com Muntsa Vilalta, directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya; Elena Carasso, directora de Venda en Línia a Mango; Inma Rodríguez-Ardura, professora de màrqueting i investigació de mercats a la UOC; Germán Cid, president del grup Gerplex i de Comertia, i Jordi Pascual Guerrero, director d’e-Commerce del Sabadell. La meva conclusió, després d’escoltar aquest panel, va ser que el canal digital està creixent de forma molt rellevant per vendre, aprovisionar-se, subcontractar, finançar-se i, sobretot, donar-se a conèixer. Aquest canal té vida pròpia, és canviant i difícilment controlable. S’ha de ser present en aquest entorn digital, malgrat que les nostres capacitats de produir productes o serveis i de lliurar-los per via logística o a través de persones s’han de mantenir. Temes com consultoria, formació, finançament o publicitat requereixen una creixent presència digital que hem d’avaluar. El meu exalumne va marxar més preocupat que quan va arribar. No estava segur de la seva capacitat per avançar encertadament en el futur de la comunicació. Pensem-hi.

Li vaig preguntar si era l’empresa la que havia provocat el seu estancament o si era ell qui s’havia estancat