La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’FMI tem una fuga de capital des dels emergents
L’organisme alerta sobre una possible apreciació del dòlar
Després d’una setmana de patacades a les borses internacionals (i un repunt fort divendres), l’assemblea anual del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM) va acabar ahir a Bali (Indonèsia) en un ambient de gran inquietud. La preocupació se centra en dos perills que es perfilen a l’horitzó de l’economia mundial: el final de l’era dels tipus d’interès zero i una possible guerra comercial entre els EUA i la Xina.
Malgrat que el creixement d’un 3,7% previst per a l’economia mundial aquest any excedeix la mitjana de l’última dècada, “estem tocant sostre”, va advertir ahir la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, al final de l’assemblea. “Cada vegada hi ha més riscos per tensions comercials i un enduriment de les condicions financeres que afecten les economies emergents”, va alertar el Fons en un comunicat.
Altres riscos són “una incertesa política, nivells de deute històricament alts, vulnerabilitats financeres elevades i un espai restringit per prendre mesures correctives”.
El principal maldecap per a l’FMI a l’hora de preveure i prevenir una crisi és que l’economia mundial viu la incògnita de la normalització monetària després d’una dècada d’expansió sense límits. Els set augments de tipus decretats per la Reserva Federal l’últim any i mig, del 0% a un 3%, ja han provocat una forta apreciació del dòlar. Creixen els temors que això desencadeni una sortida massiva de capitals des de les economies emergents i possibles crisis de solvència als països i empreses endeutats en dòlars. Els retrets de Trump contra el president de la Reserva Federal, Jay Powell, per les pujades dels tipus d’interès no han ajudat a calmar els nervis de les institucions multilaterals.
Una forta pujada dels rendiments al mercat de bons del Tresor dels EUA ha provocat temors de fallides, atès l’enorme deute acumulat a l’economia mundial: més de 180 bilions de dòlars, més del doble del valor del PIB planetari.
Els inicis d’una possible crisi generalitzada a les economies emergents ja es posen de manifest a l’Argentina, Turquia i, possiblement, al Pakistan, que acaba de sol·licitar crèdits per uns 12.000 milions de dòlars a l’FMI .
Anticipant-se a noves sol·licituds de rescat, l’FMI ha instat els 189 països membres a finalitzar el pla de recapitalització del fons. Però el principal accionista de l’FMI, els Estats Units, “està arrossegant els peus”, segons va comentar el secretari general del Tresor espanyol, Carlos San Basilio Pardo.
El segon motiu de preocupació són els aranzels aplicats al comerç entre els EUA i la Xina per valor de 300.000 milions de dòlars en els primers intercanvis d’una possible guerra comercial. L’FMI ha instat els dos països a fer tot el possible per “rebaixar les tensions”, va explicar Lagarde.
Però tothom a Bali reconeix que el multilateralisme corre un greu risc. La forta apreciació del dòlar a causa de les pujades dels tipus d’interès amenaça de desencadenar una guerra de divises, a més del conflicte comercial. Els 189 països que van participar a l’assemblea es van comprometre a “evitar devaluacions competitives o crear objectius per a les taxes de canvi a fi de competir”.
Mentrestantlestensionstornen, en alguna mesura, a la zona euro després de la forta pujada de la prima de risc del deute italià. Poul Thomsen, responsable del departament europeu de l’FMI, va instar el Govern italià a aprofitar el moment de creixement per adoptar polítiques de disciplina fiscal. De moment no hi ha hagut senyals de contagi des d’Itàlia a altres països deficitaris a la zona euro, com ara Espanya.
El Pakistan ha sol·licitat a l’FMI crèdits per uns 12.000 milions de dòlars, com Turquia i l’Argentina