Gihadisme per contagi a Holanda

Setembre va acabar amb la detenció, al sud d’Holanda, de set membres d’una cèl·lula gihadista liderada per un extremista iraquià que, presumptament, estava preparant atemptats de gran envergadura. La policia holandesa, discreta, no va voler revelar detalls del cas, tot i que se sap que els arrestats pretenien cometre un atac durant un gran esdeveniment fent servir armilles bomba i fusells d’assalt AK-47 mentre feien esclatar un cotxe bomba en un altre lloc. Quan els set homes van ser detinguts estaven en tràmits amb altres extremistes per a l’adquisició de les armes. També consta que tenien altres contactes.

Va ser precisament el temor que la cèl·lula aconseguís l’armament i que escapés de la vigilància policial el que va fer precipitar les detencions malgrat saber que és molt millor, per provar penalment la letalitat d’un grup terrorista, desarticular-lo amb les armes i explosius a les mans en lloc de fer-ho quan està a punt d’aconseguir-les. Aquest és un dilema permanent en què es debat l’antiterrorisme a Europa: quan cal actuar.

Sempre que es desarticula una cèl·lula gihadista s’eviten atemptats, fins i tot –i aquest és un axioma dels serveis antiterroristes de la UE– quan es tracta de les operacions en què els arrestats es presenten judicialment com a membres d’un aparell de captació i propagada. Tots obeeixen a una mateixa ideologia fanàticoreligiosa que transmet una voluntat ferma de matar. Aquesta última part del relat, el d’una ideologia religiosa totalitària molt ben construïda i contagiosa, de vegades s’obvia, potser perquè es dona per sabuda, i es permet així que, amb freqüència, quedi la idea d’un terrorisme amb un sentit territorial i econòmic que en realitat està molt allunyat del gihadisme.

El conflicte en què se senten immerses les cèl·lules gihadistes és de fe i global, per bé que en uns territoris es manifesti com a guerra oberta convencional i en d’altres com un terrorisme aparentment més clàssic. La clau està en el fet que la doctrina que els anima és la mateixa, ja que allà on hi ha escorcolls després de les detencions apareix, invariablement, ja sigui en un ordinador, ja sigui en un mòbil, sobre una taula o amagada en un racó, la propaganda, les consignes, els textos i els manuals que constitueixen l’aliment espiritual i operatiu del fanàtic que projecta matar i morir màrtir com a “soldat del califat”.

Qualsevol mapa del terrorisme ensenyarà l’envergadura transnacional d’un fenomen molt llunyà als conceptes aplicats al vell terrorisme, nacionalista de fons i territorial, a la manera d’ETA, l’IRA o les Brigades Roges. D’aquesta manera, sempre que es detecta o desmunta un grup gihadista hi ha el missatge viral del totalitarisme islàmic que nodreix un terrorisme que, principalment, mata altres musulmans, una realitat tossuda que de vegades s’oblida.

Com vam explicar Eduard Yitzhak, Jordi Bordas i aquest periodista a Objectiu, Califat Universal (Editorial Libros de Vanguardia), és un deure sagrat per als gihadistes combatre els musulmans “nominals”, els declarats kuffar (‘infidels’), que no segueixen correctament, segons la seva interpretació, la doctrina de Mahoma. Una altra obligació irrenunciable és combatre a mort als no musulmans, culpables del pecat imperdonable d’afavorir l’apostasia. Tot aquell que impedeixi el “correcte” camí cap al califat és un objectiu.

Les detencions registrades a Holanda van quedar relegades a un lògic segon pla perquè van tenir lloc sense fer soroll. Tanmateix, en aquesta ocasió l’oficina del coordinador de la lluita contra terrorista holandesa va situar l’abast de l’operació quan va assenyalar que el complot frustrat s’ajustava a l’actual perfil d’amenaça que hi ha a Holanda – en alerta de quatre sobre cinc– i després d’advertir que “cèl·lules gihadistes amb intenció d’atemptar per Europa” també estaven actives als Països Baixos. El contagi prossegueix.

La policia holandesa desarticula una cèl·lula de set terroristes disposats a cometre un gran atemptat

El terrorisme d’inspiració islamista no és nacionalista ni territorial: només obeeix a la religió