La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cost ocult de les privatitzacions
Bolsonaro aspira a reduir el deute brasiler venent actius, però corre el risc de fer empobrir l’Estat
Les privatitzacions de les empreses públiques, serveixen per resoldre un problema d’endeutament públic? La qüestió s’ha plantejat durant l’assemblea de l’FMI en relació amb les crispades eleccions brasileres d’aquest 27 d’octubre.
La reacció eufòrica dels mercats financers a l’èxit del candidat presidencial d’ultradreta Jair Bolsonaro se sol explicar per les idees radicals de liberalització i privatització del seu assessor econòmic Paulo Guedes, un ultraliberal format a la Universitat de Chicago i seguidor de Milton Friedman.
Guedes sosté que les privatitzacions d’empreses publiques com la petroliera Petrobras –en part propietat de l’estat federal– o l’elèctrica Electrobras serviran per fer baixar el voluminós deute públic al Brasil, que ha pujat a ritme accelerat fins a acostar-se a un 90% del PIB. “El Brasil ha de vendre actius”, va dir Guedes en una conferència a l’inici de la campanya electoral. “Si Petrobras ven refineries, el Govern pot vendre Petrobras. Per què no?”
Guedes –que ha acumulat una fortuna mitjançant la seva gestió de fons d’inversió– està sent investigat per la Fiscalia brasilera per un presumpte frau i enriquiment relacionat amb les seves empreses fons de pensions.
Després de l’èxit de Bolsonaro en la primera volta de les eleccions del 7 d’octubre, la borsa brasilera es va enfilar un 5% en un dia. El real s’ha apreciat un 5% respecte al dòlar. Això ha servit per donar credibilitat a Bolsonaro, amb una competència en l’àrea econòmica que es considerava un punt feble per a la seva candidatura. Sebastián Piñera, el president conservador xilè, hi va ajudar també després d’aplaudir Bolsonaro pel fet d’estar “en el camí correcte”.
Els economistes consultats durant l’assemblea de Bali, però, es van mostrar escèptics respecte a la possibilitat de basar la reducció del deute en la privatització massiva d’empreses públiques com Petrobras o Electrobras. “No estem en contra de la privatització, però no serveix per frenar el creixement del deute si tens problemes com el sistema de pensions brasiler”, va dir Gian Maria Milesi-Ferretti, el numero dos del departament d’investigació del fons.
Bolsonaro, que sol qualificarse com a nacionalista, ha estat tradicionalment antagònic a l’agenda liberal de privatitzacions, i s’identificava més amb l’intervencionisme estatal dels governs militars (1964-1984), del qual ha dit que n’és un admirador. Fins i tot una vegada va comentar que l’expresident Fernando Henrique Cardoso hauria de ser afusellat pel seu programa de privatitzacions als noranta.
Guedes, però, que després de fer el doctorat a Chicago va seguir Milton Friedman treballant al Xile d’Augusto Pinochet, ha aconseguit convèncer el candidat d’ultradreta que el suport dels bancs i els inversors en bons depèn d’un programa de liberalització radical i, per tant, la reducció del paper de l’Estat en l’economia.
L’economista brasilera Laura Carvalho, que compara Bolsonaro, sota la influència de Guedes, amb el mateix Augusto Pinochet, ha qualificat la idea de reduir el deute mitjançant privatitzacions de “miratge fiscal” basant-se en un estudi de l’FMI del 2012 titulat Dispositius de comptabilitat i il·lusions fiscals de Timothy Irwin. “L’Estat recapta amb la venda d’actius a curt termini, però perd els beneficis de l’empresa en el futur”.
De fet, l’informe fiscal presentat la setmana passada a Bali subratlla que els actius públics que creen beneficis s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar la salut fiscal d’un Estat nació. En el cas de Petrobras, és lògic suposar que en el futur aquests beneficis poden ser significatius. Les reserves d’hidrocarburs a l’Atlàntic brasiler ja es consideren unes de més valuoses del món i, en un context de pujades del preu del petroli, suposarien forts ingressos per a l’Estat.
Milesi-Ferreti hi va coincidir. “La privatització pot reduir el risc d’una crisi de confiança, però no ajudarà a pagar les pensions del futur”, va dir. Encara més: “Cal veure a quin preu es poden vendre aquestes empreses”.
En aquests moments, amb el real cotitzant a la meitat del nivell de fa cinc anys, la venda ràpida d’actius públics podria suposar una reducció a llarg termini del patrimoni net de l’Estat brasiler.
Pel que fa als arguments que el sector privat és menys susceptible als escàndols de corrupció que han afectat Petrobras, “la idea és falsa”. “Alguns dels escàndols al Brasil són del sector privat; Odebrecht [una corporació involucrada en un cas de suborns] n’és un exemple obvi”, recorda.
Altres economistes –els de l’equip per a Llatinoamèrica de l’FMI– semblaven més oberts al radicalisme privatitzador de Guedes. “Les eleccions són una oportunitat per emprendre reformes ambicioses. El Brasil està atrapat en un baix creixement amb un elevat deute i problemes de sostenibilitat fiscal. Han de restaurar la disciplina tributària, reformar les pensions, abordar el cost salarial al sector púbic i, finalment, les privatitzacions”, va dir Krixna Srinivasan, l’economista indi responsable de l’anàlisi sobre el Brasil de l’FMI.
Més aviat que amb la salut fiscal brasilera, la reacció eufòrica dels mercats per l’auge de Bolsonaro pot ser que tingui a veure amb les luxoses comissions que els bancs d’inversió solen cobrar quan gestionen les privatitzacions.
Segons va informar el diari Folha de São Paulo, els directius de
Els bancs d’inversió aplaudeixen el programa de Bolsonaro, que pot fitxar alguns dels seus executius
diversos bancs es podrien incorporar al Govern en cas que guanyés Bolsonaro.
Els noms que s’estudien, segons aquest diari, inclouen Alexandre Bettamio, president de la filial llatinoamericana del banc nord-americà Bank of America; Maria Silvia Bastos Marques, presidenta executiva de Goldman Sachs al Brasil, i Roberto Campos Neto, director de l’espanyol Banco Santander, que genera una tercera part dels seus beneficis globals al Brasil.
Un altre nom per a l’equip econòmic és Sergio Eraldo de Salles Pinto, de Bozano Investimentos, un dels fons d’inversió... presidit per Guedes.