De Brussel·les a París

L’examen a què la Comissió Europea sotmetrà els pressupostos presentats per l’Executiu espanyol; i la crisi de govern resolta a la fi pel president Macron.

LES ministres d’Economia, Nadia Calviño, i d’Hisenda, María Jesús Montero, s’han compromès davant Brussel·les a complir amb la reducció pactada del dèficit públic fins a l’1,8% del producte interior brut (PIB) durant el 2019. Això és el que realment ha de fer Espanya per no incrementar excessivament el seu elevat endeutament públic, que suposa un risc seriós per al creixement i l’ocupació. Ara, després d’haver enviat ja les línies generals del projecte de pressupostos de l’Estat per al 2019 a la Comissió Europea, el Govern espanyol està esperant el vistiplau per tirar endavant.

Sobre el paper, els comptes públics derivats del pacte entre el president Sánchez i Units Podem quadren perfectament. Malgrat això, molt probablement, els tècnics de Brussel·les expressaran el seu recel sobre l’optimisme que reflecteixen en el compliment de les previsions d’ingressos que s’han efectuat. Aquesta és la principal crítica que, avui dia, ja han rebut des de diversos àmbits. El líder del Partit Popular fins i tot viatja avui a Brussel·les per advertir les autoritats comunitàries del risc que suposen aquests pressupostos, que qualifiquen d’expansius, en un gest que sembla excessiu, que perjudica la imatge d’Espanya i que posa en dubte la competència dels mateixos tècnics de la Comissió Europea que si per alguna cosa es caracteritzen és, precisament, pel seu extremat rigor.

Espanya, amb aquest projecte de pressupostos, intenta quadrar la senda d’estabilitat fiscal amb un retorn a la societat –via una despesa social més gran– dels beneficis aconseguits després de cinc anys d’intens creixement econòmic que han deixat un elevat llast de desigualtat. L’intent és lloable i necessari però, a partir d’ara, s’ha de confirmar si realment és possible. La clau de tot plegat està en el fet que es pugui mantenir el ritme de creixement econòmic, lleugerament revisat a la baixa, la intensitat en la creació d’ocupació i el compliment dels nous ingressos tributaris derivats de les pujades d’impostos previstes. Aquestes últimes sempre són perilloses en la mesura que lesionen la confiança dels agents econòmics i, amb això, les seves decisions d’inversió i de consum.

La recaptació per les noves mesures tributàries s’estima en 5.678 milions d’euros, segons els càlculs del Govern central, i hauran de servir per poder finançar l’augment de la despesa social que s’ha decidit. No obstant això, hi ha opinions discrepants sobre la possibilitat que espuguiarribaraaconseguirlatotalitatdels1.776milions que han d’aportar els canvis en l’impost de societats, així com els 1.200 milions del nou impost sobre serveis digitals, els 850 milions del també nou impost sobre les transaccions financeres i els 828 milions addicionals que s’han de derivar d’una lluita més efectiva contra el frau fiscal. Més segurs semblen els 670 milions d’euros que s’esperen per la pujada de l’impost al dièsel, els 339 milions per l’increment d’impost sobre el patrimoni i els 328 milions que es calcula que proporcionarà l’increment de l’IRPF a les rendes més altes.

En qualsevol cas, ningú no espera que la Comissió Europea rebutgi el projecte pressupostari espanyol, però és probable que rebi algunes recomanacions de més ajust en els càlculs. No s’ha d’oblidar que, al marge del vistiplau de Brussel·les, el projecte no té assegurat encara el tràmit parlamentari, ja que depèn dels vots de les formacions independentistes. Si no fos aprovat i s’haguessin de prorrogar els pressupostos actuals, el dèficit públic se situaria per sobre del 2,2% del PIB per la mateixa inèrcia econòmica i s’incompliria l’objectiu de l’1,8% compromès.