La Vanguardia (Català-1ª edició)
Assertivitat femenina
Guia per posar fi als biaixos que dificulten a les dones ser escoltades a les empreses
La comunicació igualitària busca trencar estereotips i plantilles prefabricades del que s’espera d’un home i una dona en l’àmbit públic, en el professional.
La comunicació igualitària va molt més enllà de dir “pares i mares” o “metgesses i metges”. És trencar estereotips i plantilles prefabricades del que s’espera d’un home i d’una dona a l’hora de comunicarse en l’àmbit públic, en el professional. Posar fi –i això requereix un exercici de reflexió de tothom– a una sèrie de biaixos imposats i autoimposats que fan que les dones professionals s’autosilenciïn, que sembli que s’han de mostrar insegures a l’hora d’expressar-se davant dels altres, atenuïn expressament la seva vàlua per semblar modestes i, entre altres qüestions, els costi més d’autoproposar-se.
Amb l’objectiu de trencar aquests biaixos i facilitar que el talent femení es deslligui dels homes, Gonzálo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va presentar ahir la guia Comunicación igualitaria, que pretén anar més enllà d’un compendi de bones pràctiques i explicar també d’on venen aquests estereotips i les maneres per canviar-los. No es tracta de fer una comunicació “masculina”, sinó de desenvolupar una forma de comunicar-se, va explicar, que reculli “les millors habilitats dels estils femení i masculí”.
Al capdavant de l’elaboració d’aquestes reflexions hi ha hagut Estrella Montolío, catedràtica de Lingüística Hispànica de la Universitat de Barcelona i experta en comunicació i gènere, que va considerar que és necessari inaugurar una nova forma de comunicació tant en l’àmbit intern de les empreses com en l’atenció a les clientes. Trencar estereotips, va assenyalar, és deixar d’esperar una sèrie de comportaments predeterminats en homes i dones, i és necessari trencar-los si es vol tenir un pensament lateral i disruptiu. La tendència de les dones a no dir tot el que saben planeja sobre tota la reflexió i els exemples concrets de la guia del banc.
La comunicació igualitària afavoreix l’eficàcia. Per això es proposa a tots els professionals de l’entitat financera que s’escolti la veu d’una companya, una clienta o una cap de la mateixa manera que s’escolta la veu d’un home. Durant segles s’ha premiat les dones “modestes”, i ara és necessari que es tingui en compte aquesta tendència a la discreció, que no és sinònim de desconeixement. I també tenir una visió crítica amb la “propensió a l’excés discursiu” d’alguns homes.
Si s’observa un debat, va prosseguir Montolío, es veurà com elles tenen menys garanties de poder acabar el seu torn sense ser interrompudes, i al final parlen menys. El mansplaining (donar per descomptat que l’home sap més que la dona) és a tot arreu. És un ideari estereotipat que perpetua que elles es proposin menys fites i amaguin els seus mèrits. No es tracta de quedar-se aquí; al contrari, la guia convida que tothom sigui conscient d’aquests biaixos per escoltar el que hi ha darrere i saber també que en “la masculinitat” no hi ha tot el valor de la feina, la competència i l’efectivitat. Es proposa, així, un camí nou i intermedi per aprofitar el talent femení en benefici de tothom.
Elles han estat educades en l’amabilitat i la modèstia, i això s’ha de canviar, assenyala el treball de CaixaBank