La cimera de l’elm

Fa dues setmanes era davant de l’ordinador, escrivint. Per ventilar-me una mica vaig obrir la pestanya de Twitter, a veure qui es barallava amb qui. De cop va aparèixer un tuit de Xavier G. Luque amb la imatge de la nova proposta d’escut del Barça. Em vaig quedar parat. Ni tan sols sabia que el volien actualitzar. Vaig contestar el tuit amb la paraula que expressava millor la meva sorpresa –“Hòstia!”– i tot seguit vaig contemplar la imatge durant una estona breu. Amb menys de trenta segons en vaig tenir prou per veure que la millora és innegable.

Dissabte, a la seva columna, David Carabén parlava de l’evolució d’aquest escut. El títol era “Escut o logo?”. En aquesta diferenciació rau part d’un problema que arrosseguen molts escuts de clubs de futbol. En diem escuts com a herència dels escuts d’armes heràldics, i això és un error. No són escuts heràldics, sinó logos (quan jo estudiava disseny gràfic en dèiem marques). En anglès ho tenen més clar. No en diuen coat (per coat of arms) sinó crest, cimera, que, encara que també és una herència terminològica heràldica –l’ornament que se situava al cim de l’elm dels cavallers–, està desproveïda de la càrrega essencialista de l’escut d’armes. Els diccionaris expliquen que “a crest is a logo used by a sports club”. Però a Europa –sobretot a Espanya– l’obsessió per la pocasoltada heràldica aplicada on no toca fa que hi hagi tants clubs amb logos penosos que intenten ser escuts d’armes, alguns amb corones ridícules.

L’actualització de l’escut del FC Barcelona és impecable. La silueta es manté, intacta. Les línies negres internes que separaven els espais desapareixen (no calien gens!). La pilota pren més importància. Els colors blau i grana ressalten molt més perquè ara ocupen més espai superior i passen de set franges a cinc, més amples. El nombre de colors utilitzats es redueix i això fa el conjunt més homogeni. I desapareix l’acrònim FCB, que un club com el FC Barcelona no necessita. Tothom al món reconeix l’escut del Barça d’una simple llambregada. Potser clubs amb una marca menys global necessitin explicar amb lletres qui són –i no vull assenyalar ningú–, però el Barça no les necessita gens. (L’acrònim FCB s’aplica tant al Barcelona com al FC Bayern de Munic, el FC Basilea, el FC Bendigo d’Austràlia i uns quants més, o sigui que d’identificatiu no té gaire res.) La proposta d’escut –que dissabte debatrà l’assemblea de compromissaris del club– és més harmònica, més lluminosa i més útil en aquest món, digital, que el 2002, quan es va fer l’anterior actualització, no tenia la importància que té ara.

Evidentment, a alguns tribuneros de barra de bar no els fa el pes i defensen amb dents i ungles l’anterior actualització (la del 2002), que quan va sortir a la llum els semblava abominable perquè la que llavors els agradava era la d’abans, la del 1975. Ja s’ho faran.

La poca-soltada heràldica aplicada on no toca fa que hi hagi tants clubs de futbol amb escuts penosos