La complicitat

Cada vegada que el feixisme ha tret els ullals i ha mossegat les entranyes del món, les seves víctimes han recordat qui eren els còmplices. L’extrema dreta sempre s’ha alimentat de la crisi econòmica, la inestabilitat política i la por ciutadana, però la menja més preuada d’aquest déu del mal, s’ha cuit a les zones bones de la societat, allà on els que havien de parlar, callaven; els qui havien de denunciar, amagaven; els que havien de mostrar, blanquejaven. Els còmplices naturals del feixisme són aquells que minimitzen la seva naturalesa, confraternitzen sense complexos i en blanquegen la negror.

Penso en això, i en la derivada espanyola, l’extrema dreta de la qual creix alhora que a la resta del món, però té connotacions pròpies. Soc lluny de casa, i a milers de quilòmetres, aquesta xarxa de complicitats, nascudes al si de la societat espanyola, que ha donat pàbul a l’extrema dreta, és encara més transparent i punyent. Ho resumeix amb precisió un tuit de Jordi García (@Hidroboy83): “Miro la premsa. Els historiadors diuen que això de Casado i Amèrica és la mateixa mentida que explicava el franquisme. Tejero va estar en un acte de la Guàrdia Civil. Billy el Nen en un de la Policia. Vox ocupant titulars. Però sí, als fatxes els ha despertat l’independentisme”. Desgraciadament, l’hemeroteca podria completar aquests 140 caràcters ad infinitum, perquè la complicitat de la dreta espanyola i, globalment, del sistema de poder espanyol, és tan densa, com ininterrompuda. Per exemple, afegir que molts dels càrrecs rellevants en la direcció uniformada o en la judicatura, o als passadissos del poder de l’Estat, han coquetejat sense embuts amb l’ultrisme espanyol, amb els germans Pérez de los Cobos com a metàfora d’aquesta maldat: Francisco, expresident del Tribunal Constitucional, malgrat haver esbudellat exemplars de la Constitució a l’institut i haver participat en les campanyes del no al costat de la seva família franquista; el seu germà, Diego, coronel de la Guàrdia Civil en procés d’ascens a general, responsable dels Mossos durant el 155, i en la seva biografia, candidat de Fuerza Nueva, defensor del “No a la Constitució” i vestit de Falange presentant-se voluntari a defensar el 23-F. Què dir dels privilegis de la francada, amb la mateixa Corona ratificant un duquesat a la nietísima del dictador, o els beneficis públics que ha tingut la fundació que el glorificava!

Només faltava la derivada ultra de PP i Ciutadans, que coquetegen i es manifesten sense complexos al costat dels feixistes de Vox, mentre abonen un relat violentista contra l’independentisme democràtic. Per descomptat que l’extrema dreta espanyola creixerà molt i serà molt perillosa. Però no busquem paral·lelismes europeus o excuses argumentals. Aquest ou podrit neix d’una serp espanyolíssima, que no es va deslligar mai de l’extrema dreta, potser perquè sempre la va considerar de la família.

Els còmplices del feixisme són aquells que minimitzen la seva naturalesa i en blanquegen la negror