La Vanguardia (Català-1ª edició)
Risc de mediocritat
Al llarg dels últims cinc anys m’han fet en moltes ocasions la pregunta de si una Catalunya independent seria viable econòmicament. La resposta és una obvietat. Naturalment que ho seria. Com ho són altres nacions com Lituània, Montenegro o Andorra.
Però probablement l’interès dels que fan aquesta pregunta no és tant la viabilitat econòmica com si cal esperar grans beneficis econòmics, empresarials i socials de la independència. Si és aquesta la qüestió, el meu temor és que una hipotètica independència implicaria un risc de mediocritat per al lideratge empresarial, per a l’economia i també per al benestar dels ciutadans. Especialment si la independència comportés la sortida de la UE i de l’euro, com cal suposar. Utilitzo el terme mediocritat no en sentit pejoratiu, sinó per assenyalar que el resultat per a l’economia i el benestar seria probablement un cert empobriment en relació amb els resultats si es manté la integració amb Espanya.
La causa d’aquesta mediocritat seria un deteriorament de la distribució de la qualitat de les empreses catalanes. En un escenari com l’actual, amb l’economia catalana fortament integrada en l’espanyola, les empreses catalanes tenen un fort incentiu per créixer i millorar la seva competitivitat. La independència faria que empreses mediocres, que no serien capaces de sobreviure a l’estar sotmeses a la competència directa de la resta d’Espanya, es mantinguessin en el mercat debilitant la productivitat mitjana i els salaris. El resultat seria augmentar el nombre d’empreses poc productives i de mida inadequada. El lil·liputisme empresarial, ja elevat en l’actualitat, s’incrementaria de manera important. Aquesta reassignació de la qualitat de les empreses cap a mides ineficients és equivalent a un augment de la mediocritat empresarial.
Un resultat d’aquest tipus ha estat obtingut pels economistes David Commerford, Nicholas Meyers i J.A. Rodríguez Mora (““Aspectos comerciales y fiscales relevantes para evaluar las consecuencias económicas de una hipotética independencia de Cataluña”, Revista de Economía Aplicada, núm. 64, pàgines 85 a 130). Mitjançant la utilització d’un model teòric que calibra els efectes sobre els fluxos de comerç de Catalunya amb Espanya i la resta del món, i prenent com a referència comparativa el cas de Portugal, els autors intenten simular què passaria si Catalunya es convertís en un país normal de la UE.
En aquest treball els autors troben que en tal cas l’augment de la renda disponible a causa de l’estalvi fiscal que obtindria Catalunya per no haver de pagar cap transferència fiscal a la resta d’Espanya seria inferior a l’efecte negatiu derivat de la combinació de les dificultats comercials més grans, d’una menor productivitat de les empreses catalanes i, en conseqüència, de menors salaris dels treballadors. Aquest resultat derivat de la pèrdua de qualitat empresarial és un aspecte escassament valorat fins ara.
Sense que s’hagi arribat a produir el momentum independentista, sí que es poden apreciar ja alguns senyals que apunten en la direcció d’aquest risc de mediocritat empresarial. Es tracta de la sortida de seus empresarials. Ha afectat especialment empreses grans i mitjanes molt competitives. Encara que els efectes d’aquesta sortida no es notin a curt termini en el PIB i en l’ocupació, seria una inconsciència no preveure els impactes a mitjà i llarg termini sobre el lideratge empresarial derivats de l’alteració en la qualitat de la distribució de les empreses catalanes.
A l’assenyalar aquest possible resultat al terreny empresarial no pretenc influir en les preferències d’aquelles persones la prioritat política de les quals sigui tenir un Estat propi. En el camp de les preferències personals, siguin polítiques o d’una altra naturalesa, no hi tinc res a dir. Cadascú té les seves, tan legítimes com les altres. Només, en el millor dels casos, puc indicar alguns efectes probables de decisions polítiques. I tot i així ho faig amb certa prudència per evitar l’acusació d’algun dels meus amics independentistes de voler utilitzar la por de les conseqüències per frenar la independència.
Però, una vegada es va acceptant per molts dirigents independentistes que hi ha límits a la unilateralitat, pot ser que hagi arribat el moment d’intentar desenvolupar una conversa comuna –més enllà de les tribus en què ens movem cadascun de nosaltres– sobre els beneficis i costos de les dues alternatives que hi ha a sobre de la taula: referèndum sobre un nou Estatut amb més marge d’autogovern dins de la Constitució versus referèndum sobre la independència.
Una hipotètica independència augmentaria el nombre d’empreses poc productives i de mida inadequada