“Només ens han explicat la Roma dels homes”

Santiago Posteguillo, escriptor, guanyador del premi Planeta 2018

Santiago Posteguillo (València, 1967) ha dormit dues hores. Després de guanyar el premi Planeta de novel·la amb Yo, Julia –a la venda el 6 de novembre– atén aquest diari al vestíbul de l’hotel Fairmont Rey Juan Carlos.

Com arriba al personatge de Júlia Domna? Hi ha un punt de coherència que la uneix amb Escipió i Trajà, els protagonistes respectius de les meves dues trilogies romanes. Són personatges clau que, tot i això, estaven poc novel·lats: Escipió va viure a l’ombra d’Anníbal, Trajà va ser homosexual i Júlia és dona. Com que els homes expliquem la història dels homes, hi ha grans personatges femenins que han quedat ocults. Tan sols ens han explicat la Roma dels homes, però Júlia els donava cent voltes a tots.

D’una banda es parla de novel·la feminista, però d’una altra la reflecteix una ambiciosa que ordeix tota mena d’artificis, incloent-hi les seves tècniques amatòries. Indubtablement. Va ser una dona d’uns vint anys molt maca. Casada amb un home de més de 40, els dos enamorats. Vostè i jo som homes madurs, podem imaginar-nos perfectament la capacitat d’influència d’aquella dona. Septimi Sever feia el que volia ella. Ella va utilitzar la seva intel·ligència natural i la bellesa, però no de manera recargolada, sinó tenint relacions amb el marit.

Bé, l’acusen d’adulteri. A mesura que creix en poder, els seus enemics intenten que l’emperador dubti d’ella, i l’acusen d’infidelitat. Però ella no va ser infidel. Anthony Birley, autor de la millor biografia de Septimi Sever, ho confirma tot amb notes a peus de plana, menys això de la promiscuïtat de Júlia. Per què? Perquè és un masclista i para de comptar. A Oxford hi ha estudis que refuten aquesta tesi. Si va ser infidel, per què el marit se l’emporta a tot arreu? L’ha influït el #MeToo? No és el cas. Vostè coneix l’evolució de les meves novel·les. A Africanus (2006) amb prou feines hi apareixen dones; em van cridar l’atenció algunes amigues i em vaig adonar que em deixava endur per les fonts masculines. A Las legiones malditas (2008) ja en surten més. I a la tercera brilla Cornèlia, la filla d’Escipió. A les de Trajà, publicades en aquesta dècada, ja hi ha sàrmates, gladiadores, l’emperadriu de la Xina... El cos em demanava un personatge femení potent, sent fidel al meu estil narratiu, amb dues batalles vibrants, una de seixanta pàgines.

Quines batalles són aquestes? Surt la d’Issos, entre Septimi Sever i l’emperador rebel Níger, governador militar de Síria. Però la gran batalla és la de Lugdunum, a Lió: s’hi va rebel·lar el governador de Britània i es va emportar l’exèrcit amb diverses legions; van ser 75.000 legionaris de cada bàndol, van estar dos dies matant-se, la carnisseria romana més gran en segles. És un dels clímaxs de la novel·la.

I la mort de Caracal·la, el fill de Júlia? Això és posterior. Només abasto de l’any 192 al 197. L’inici de la novel·la és a finals del regnat de Còmmode, emperador llunàtic i sanguinari, just quan acaba la pel·lícula Gladiator. Després de la seva mort, tots es posicionen per aconseguir el poder.

Júlia es va suïcidar? Galè li havia diagnosticat abans un càncer de pit.

Galè és el seu narrador. És el metge de Marc Aureli i Còmmode. Va canviar la dinastia però van mantenir el doctor, el millor de l’època. Un secundari de luxe que, com a El gran Gatsby, actua de narrador-testimoni. Passo a la tercera persona per tenir aquella omnisciència que em permet anar d’una banda a l’altra. Però ocasionalment tinc la primera persona de Galè.

Serà una altra trilogia? He picat l’ullet a Jo, Claudi, de Robert Graves, que són dos llibres. Portaré el paral·lelisme fins al final? Ja ho veurem. Primer publico i després observo. El personatge, sens dubte, dona per a més.

Vostè continua fent classes. Dilluns, el dia del premi, vaig fer quatre hores de classe. Em vaig llevar a les sis del matí, vaig anar a la Universitat de Castelló, vaig fer dues hores sobre les germanes Brontë, vam parlar de Jane Eyre i la versió de Zeffirelli del 1996. I després, vam estar veient el Juli Cèsar de Shakespeare, els discursos de Brutus i Marc Antoni. Torno dimecres i espero que hagin llegit els textos que els vaig demanar.

Però per què fa classes? Econòmicament no em cal, és veritat, guanyo molt més amb les novel·les, però em lliga amb la realitat: continuo agafant el rodalies i veig les seves avaries, sé què val un cafè, què preocupa els estudiants, la falta de sortides laborals... La gent jove impedeix que t’idiotitzis.

I la relació amb el cinema? He signat amb Global Set per convertir la trilogia d’Escipió en una sèrie de televisió de tres temporades, estem negociant amb una productora dels EUA i una altra d’italiana per rodar en anglès i aconseguir uns 40 milions d’euros.

CONTEXT HISTÒRIC “L’inici de la novel·la és a finals del regnat de Còmmode, quan acaba la pel·lícula ‘Gladiator’”