Dopatge natural

La revista Psychology of Sport and Exercise enaltia fa poc el poder del somriure com un dels millors aliats dels esportistes. Almenys dels atletes, que, afegint aquest simple gest en les seves curses, disminueixen en un 2,78% el consum d’oxigen. La investigació destacava els somriures de Haile Gebreselassie i d’Eliud Kipchoge i confirmava que el bon humor disminueix –a més de manera dràstica– la percepció de l’esforç físic. Vaja, que és una espècie de dopatge. Natural i de franc.

I que va guanyant adeptes i instructors, segons es va poder veure en la segona edició del congrés global de ioga que Yogaone va impartir al col·legi Padre Damián Sagrados Corazones de Barcelona. Allà, una selecció dels millors mestres de les disciplines més diverses es van obstinar a elevar el poder del somriure. L’exgimnasta i bussejadora dels Estats Units Cristi Cristensen, la ballarina britànica Ambra Vallo (instructora de ioga a l’Aston Villa) i Simon Park, conegut com “el nòmada volador” i format amb Shiva Rea i Andrei Ram, deixeble avantatjat de Dharma Mittra, van mostrar el seu poder. Seguits per una comunitat creixent que, com ells, van descalços, respiren només pel nas i es guien per l’ahimsa (un terme sànscrit que es refereix a un concepte filosòfic que advoca per la no violència i el respecte a la vida), van treballar durant tres dies aquesta eina que l’esport d’elit ja comença a tenir en compte. Perquè ajuda a anar més enllà sense superar els límits.

Feu la prova. I veureu que funciona. Intenteu qualsevol moviment que requereixi esforç amb cara de pocs amics. Notareu que els costa més del previst. I, si a aquesta expressió contrariada li afegiu tensió a la mandíbula, aconseguireu, a més, bloquejar de decididament el vostre rang de flexibilitat, especialment als malucs.

Ara feu el contrari. Somrigueu i relaxeu els músculs de la cara. Parpelles, llavis... fins i tot la llengua. Inspireu en la fase excèntrica (quan es relaxa la força) i expireu en la concèntrica. I, sense buscar-ho, anireu fins on mai no hauríeu imaginat. Perquè el somriure, tal com deien aquests dies aquests mestres, que majoritàriament van arribar al ioga per superar les seves lesions, és terapèutic. Estimula les betaendorfines (la morfina natural, amb efecte analgèsic), relaxa els músculs tensos, rebaixa la pressió de la sang i hi ajuda a incrementar l’absorció d’oxigen. I el somriure, relaxat, franc, també crema calories, ja que, quan ens hi posem, mobilitzem uns 400 músculs del cos. Res a veure, doncs, amb el que alguns creuen que va motivar l’estampida massiva dels culturistes que havien de prendre part en la Copa Euskadi aquest mateix cap de setmana a Santurtzi. És cert que ells també fan servir el somriure, però els seus sovint resulten falsos.

Res a veure amb el que alguns creuen que va motivar l’estampida massiva dels culturistes a Santurtzi

Margarita Puig