La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crítiques a Colau per la dissolució de la unitat antiavalots de la Urbana
Sindicats policials i part de l’oposició censuren la mesura
ENMIG DEL BROGIT DEL DEBAT Populista, venjativa, partidista: els grups van atacar amb duresa la idea de l’alcaldessa LA TIRANIA DEL CRONÒMETRE El comissionat de Seguretat diu que no té temps per explicar-ho tot
Policies municipals i la majoria dels partits de l’oposició van demanar ahir al govern de l’alcaldessa Ada Colau que freni la dissolució dels antiavalots de la Guàrdia Urbana. Entenen que aquesta iniciativa dels comuns amaga prejudicis ideològics, que és una venjança i que en aquests moments delicats, en plena crisi de seguretat, Barcelona no es pot permetre abaixar la guàrdia. El debat d’ahir de la comissió de Seguretat va ser especialment agre.
El demòcrata Jordí Martí va acusar l’alcaldessa Colau de deixar-se dur pel populisme i de penjar una espasa de Dàmocles sobre els agents de l’Ajuntament. Paco Sierra, de Ciutadans, va assegurar que l’objectiu de la reforma és canviar unes persones per d’altres. “Pretenen posar amics afins al règim? –va dir–. Segons el Ministeri de l’Interior, tenim la ciutat més insegura d’Espanya. No és el moment de suprimir aquesta unitat”. El republicà Jordi Coronas va subratllar que el 17-A va deixar clar que Barcelona ha de menester unitats específiques i que aquestes qüestions no poden dependre de promeses electorals. Segons la socialista Carmen Andrés, la dissolució dels antiavalots és una tria encoberta de personal, “una purga”. I el popular Alberto Villagrasa va dir que els plans de Colau “són una revenja personal en el pitjor moment”. En mig del brogit del debat, alguns regidors van exagerar el grau d’inseguretat que fueteja la ciutat.
Mentrestant, policies convocats pel sindicat CSIF desplegaven cartells, mostraven la seva indignació, reivindicaven la feina dels antiavalots... “La seva dissolució respon a un interès partidista –va dir als passadissos el portaveu sindical Eugenio Zambrano–. No prioritzen els criteris organitzatius, sinó els polítics. No tenim suport institucional, seguretat jurídica, seguretat laboral, mitjans, recursos... Com volen que un agent s’enfronti així a traficants amb matxets? L’únic que han fet per modernitzar la Guàrdia Urbana va ser canviar l’uniforme. Estan fent una purga, desempallegant-se de gent amb qui nen comptes pendents des dels seus temps d’activistes. En realitat, aquesta unitat compleix moltes funcions. És fonamental davant els manters, les emergències, els narcopisos...”.
A l’altre costat, com és habitual en aquestes comissions, no hi havia l’alcaldessa Colau, la principal responsable de les polítiques municipals de seguretat, sinó el seu comissionat, Amadeu Recasens. Llavors es va viure un dels moments més desconcertants de la sessió. Recasens va dir als regidors que eren víctimes d’un malentès, que s’estudiessin el pla director de la Guàrdia Urbana, que donessin un cop d’ull al seu web... I va afegir que no es veia capaç d’explicar els topants de la reforma en la poca estona que podia fer ús del micròfon. “Els seus arguments són falsos –va aconseguir dir–. Estan enganyant l’opinió pública”.
Va ser la segona vegada del matí en què va dir que la tirania del cronòmetre no li permetia explicar-se. La primera va tenir lloc quan l’oposició li va demanar detalls sobre les polítiques de seguretat de caràcter preventiu. “En dos minuts no tinc temps...”. El cronòmetre només li va permetre detallar que l’últim any es van tancar més de cent narcopisos, que les detencions a Ciutat Vella es van incrementar un 14% i que la majoria les fa la Guàrdia Urbana. El problema és que la Generalitat i l’Estat no estan fent tot el que poden. “A més, patim l’especulació. Sense especulació no hi hauria narcopisos”. És el mantra dels comuns davant la inseguretat.