La Vanguardia (Català-1ª edició)
May arriba amb les mans buides
Sense noves propostes per al Brexit, la frontera irlandesa bloqueja l’acord
Els líders europeus, amb Merkel al capdavant, no descarten allargar la negociació del Brexit per la falta d’acord. Ahir la premier britànica no va aportar noves propostes per facilitar un pacte.
Malgrat les peticions directes que li va formular la Unió Europea demanant a la primera ministra britànica propostes “noves i creatives” per desencallar les negociacions del Brexit, Theresa May no va aportar cap novetat en la seva participació en la reunió d’ahir dels caps de Govern. Va parlar durant quinze minuts, i després va abandonar la sala, sense que ningú intervingués. Fonts europees indiquen que aquest és el format habitual d’aquesta mena de reunions. Només quan ella va deixar la reunió va començar l’autèntic debat entre els 27.
En la seva breu intervenció, May va fer un relat en positiu dels progressos realitzats en les negociacions. A la invitació del president del Consell Europeu, Donald Tusk, que arribés amb noves idees, May va respondre amb bon to però sense cap novetat. Segons va declarar Antonio Tajani, president del Parlament Europeu i un dels presents en aquesta part inicial de la reunió, May va mostrar bona disponibilitat per buscar un acord, un to molt positiu, però “no hi va haver novetats substancials”. Per a Tajani, May va mostrar una voluntat política d’arribar a un acord, i el clima va ser millor que en la reunió de Salzburg al setembre. El que van faltar van ser les concrecions, precisament el que li havia demanat Donald Tusk, en considerar que eren indispensables noves idees per tallar el que va qualificar de “nus gordià”: com evitar reinstal·lar la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda tan bon punt el Regne Unit surti de la Unió Europea. I ahir no van arribar les noves propostes, no es va tallar el nus en qüestió, la qual cosa porta a una prolongació de les negociacions molt més enllà dels terminis previstos, potser fins al desembre. L’objectiu era que la cimera d’ahir fos decisiva, per deixar temps a acabar els acords al novembre, i així deixar temps per a la ratificació que hauran de dur a terme els parlaments europeu i britànics.
Però les coses no van sortir com estaven previstes. Després del fiasco de la cimera de Salzburg, es va marcar un ritme intens de negociacions amb l’objectiu que ahir es poguessin presentar a la taula dels caps de Govern uns progressos que permetessin com a mínim entreveure l’acord al final del camí. No va ser el cas. Les negociacions es van interrompre diumenge bloquejades pel gran obstacle, la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda.
A la seva arribada a Brussel·les, en les declaracions a la premsa May ja va avançar el missatge voluntarista que després va traslladar dins de la sala: “Crec que tots al voltant de la taula volen assolir un acord, i treballant de manera intensa i propera podem aconseguir aquest acord”.
Per la seva part, el negociador europeu, Michel Barnier, va demanar més temps. Va dir que “necessitem molt més temps. Continuarem treballant les properes setmanes, amb calma i paciència”. Es va obrint pas la idea que qualsevol acord es farà esperar, que no podrà dur-se a terme en els terminis previstos i que cal començar a posar el mes de desembre al calendari. La dificultat és que llavors s’escurçaria dramàticament el temps per a la ratificació del Parlament Europeu i del britànic.
En les negociacions també va ser Barnier qui va treure la idea de prorrogar un any més el període transitori, el que en principi va des de març del 2019 fins al desembre del 2020. Un termini en què el Regne Unit continua subjecte a les normes comunitàries, però ja sense participar en la seva elaboració. Els 21 mesos dissenyats per gestionar una sortida suau de la UE. Allargar un any aquest període permetria més temps per negociar i aprovar la relació futura de la UE amb el Regne Unit. Fonts europees van indicar que May es va mostrar oberta a aquesta prolongació.
A la seva arribada a Brussel·les, la majoria de líders europeus van plantejar un discurs possibilista. El president francès, Emmanuel Macron, va dir que arribava amb un missatge alhora de confiança i urgència. Confiança pels avenços efectuats, urgència pel poc temps que resta. “S’han fet molts progressos però ara és el moment de trobar el bon acord”, va concloure Macron. En realitat, en la majoria dels temes d’aquesta negociació s’ha avançat de forma considerable, però queda un gros entrebanc molt difícil de salvar: com aconseguir que, quan el Regne Unit sigui fora de la UE, no s’hagi de restablir la frontera entre Irlanda i l’Ulster. És el principal escull d’aquestes negociacions. En la resta de temes s’ha avançat considerablement, però aquesta frontera impedeix qualsevol acord. Vist això, ara toca decidir el calendari a seguir per buscar-lo.
UN DIVORCI SUAU La UE planteja allargar a tres anys el període transitori de sortida del Regne Unit MÉS TEMPS El desacord pot prolongar les negociacions fins al mes de desembre