La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tortura i mort al consolat dels horrors
Mitjans turcs asseguren que Jamal Khashoggi va ser esquarterat quan encara era viu mentre la policia turca busca proves a casa del cònsol saudita
Noves informacions difoses ahir aporten encara més dosis d’horror a la mort del periodista saudita Jamal Khashoggi al consolat de l’Aràbia Saudita a Istanbul. Mitjans turcs diuen que disposen d’enregistraments d’entre set i vuit minuts que demostrarien que el periodista va ser esquarterat quan encara era viu. Segons aquestes fonts, el forense que va dirigir les operacions duia auriculars i va aconsellar a la resta dels presents que fessin el mateix.
En l’esquadró de la mort que va interceptar el periodista hi hauria cinc membres del cercle de Bin Salman
Quinze dies després de la desaparició del periodista saudita Jamal Khashoggi, la policia turca va aconseguir accedir ahir a la tarda a la residència del cònsol del seu país a Istanbul. Dos dies abans, amb nocturnitat però sense traïdoria, havien penetrat al consolat, a on van tornar ahir, per posar el focus al pati del darrere.
Els investigadors turcs van anar acompanyats per col·legues saudites, tot i que el cònsol Mohamed Otaibi no era a la porta per rebre’ls: va tornar abans-d’ahir a Riad. Mentrestant, l’alta comissionada de Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, demanava l’aixecament d’immunitats.
Així mateix, mitjans turcs i qatarians l’acusen de ser present durant la presumpta tortura del periodista al seu despatx, d’on només s’hauria absentat durant el seu presumpte esquarterament. Aquests mitjans asseguren l’existència d’enregistraments d’entre set i onze minuts que recullen el calvari de Khashoggi, que inclouria l’amputació de dits. L’esquarterament –iniciat quan encara era viu– i la decapitació final. Amb el forense a càrrec de la serra quirúrgica posant-se música als auriculars, “com sempre”, per tapar els crits –i aconsellant als altres que fessin el mateix–.
La residència oficial també és sospitosa perquè el comboi de criminals enviat expressament hauria fet parada allà abans de tornar a l’aeroport i a Riad.
Quan pocs dubten que el periodista i exexecutiu de premsa va ser assassinat, el que està en joc és la supervivència política de qui va cursar l’ordre. No cal ser Donald Trump per creure que el rei d’Aràbia no duraria ni quinze dies sense suport americà. Tampoc el seu fill –i príncep hereu a cops de colze– Mohamed bin Salman (o MBS).
Turquia, per la seva part, té l’obligació d’investigar la desaparició forçada de Khashoggi al seu territori, encara que aquesta es produís en un consolat. Es diria que les autoritats turques viuen el cas menys com una humiliació que com una oportunitat, de manera que van administrant la informació policial en dosis mesurades. La prudència per part de qui té l’última paraula a Turquia, Recep Tayyip Erdogan, fa pensar que l’Aràbia Saudita podria haver de pagar cara una sortida airosa d’aquest nyap sagnant, que només va poder ser autoritzat des de dalt de tot de palau, a Riad.
D’altra banda, el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, va viatjar ahir des d’Aràbia a Ankara, on es va reunir a l’aeroport amb el president Erdogan, el seu ministre d’Exteriors i el seu cap d’Intel·ligència. A l’agenda, Khashoggi i Síria. I missatges sobre fins on està disposat a col·laborar el poder saudita amb els dos països que tenen la paella pel mànec. El periodista, que passava cada vegada més temps a Turquia, era resident als EUA.
Pompeo va ser incapaç de respondre si a Riad li havien aclarit almenys si Khashoggi estava viu o mort: “No entraré en això. Ells tampoc no ho han fet. Però ha estat un èxit”. Potser econòmic.
Però descarregar les culpes podria no funcionar. The New
York Times revelava ahir que alguns dels noms del comando que va eliminar Khashoggi formen part del cercle privat de seguretat d’MBS.
Mentrestant, l’allau de desercions de l’imminent Davos del
Desert inclou fins i tot Christine Lagarde, directora de l’FMI. Mentre que el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, ha suspès una visita a Riad. Ara s’adonen que Bin Salman prometia cinema i crispetes, no democràcia.