La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les bogeries d’Arda
Gibraltar provoca l’èxtasi col·lectiu amb les seves dues victòries consecutives
De tornada a la seva Turquia natal després d’una etapa més que discreta al FC Barcelona, Arda Turan s’enfronta ara a una pena de diversos anys de presó acusat d’unes conductes violentes que el migcampista del Basaksehir també practica dins del camp, on li han costat 16 partits de sanció per insultar i empènyer un linier.
Una explosió de joia de què gaudeixen des del ministre principal, Fabian Picardo, fins a l’aficionat més modest. La selecció de Gibraltar ha arrodonit cinc dies d’èxtasi que van començar amb el seu triomf sobre Armènia a Erevan (0-1), divendres passat, i van culminar dimarts a la tarda amb la seva remuntada contra Liechtenstein a l’estadi Victòria (2-1) del Penyal. Tots dos partits corresponien a la Lliga de les Nacions en la categoria inferior.
Guanyar Armènia i Liechtenstein és tan important? Evidentment sí per a la selecció de Gibraltar, ja que es tracta de les seves dues primeres victòries en competició oficial des que la UEFA, el 2013, i la FIFA, el 2016, els permeten disputar matxs amb el seu propi equip nacional, sota el seu himne i la seva bandera. Fins aquest 16 d’octubre, Gibraltar havia disputat 22 matxs oficials amb el desolador balanç de zero victòries, zero empats i 22 derrotes, 5 gols a favor i 107 en contra. Gibraltar només tenia dos triomfs en amistosos, contra Letònia i Malta.
El miracle d’Erevan va ser seguit a distància per la petita però animosa afició gibraltarenya. Al davant, una Armènia liderada pel jugador de l’Arsenal Henrikh Mkhitarian, que va ser incapaç de marcar un sol gol a una defensa comandada pels germans Chipolina i el porter Kyle Goldwin, l’heroi amb almenys nou aturades de mèrit. El gol gibraltareny va ser materialitzat per un dels germans Chipolina, Joseph Luis, des del punt de penal.
L’alegria per aquesta primera victòria en un partit de competició oficial es va veure, tot i això, acompanyada per un esdeveniment que va tenir lloc a l’inici del partit. L’organització armènia va difondre pels altaveus l’himne de Liechtenstein. Quan se’ls va advertir de l’error, no van poder fer res més que disculpar-se, ja que no tenien cap enregistrament de l’himne gibraltareny. L’error va originar una protesta oficial davant la UEFA i el disgust de la delegació del Penyal.
“Molt decebuts que s’hagi posat un himne nacional equivocat abans del partit d’aquesta tarda. Hem demanat i obtingut una disculpa de la Federació de Futbol Armènia i s’ha fet un anunci oficial a aquest efecte aquí, a l’estadi a Erevan”, va indicar el comunicat emès pels representants gibraltarenys.
Amb el que no comptaven els aficionats és amb el fet que pocs dies després es repetiria l’èxit, aquest cop a casa, amb l’himne correcte i en unes grades de gom a gom a l’estadi Victòria. I això que Gibraltar va acabar la primera part amb un gol per sota al marcador. Els canvis introduïts pel tècnic uruguaià Julio Ribas van donar fruit i en un interval de cinc minuts, entre el 61 i el 66, els gibraltarenys capgiraven el marcador amb un gol de George Cabrera i el gol definitiu de l’omnipresent Joseph Luis Chipolina.
Al final del partit el tècnic de Gibraltar assegurava a Twitter: “Tot i que he guanyat 17 títols durant la meva carrera, aquest és el moment més feliç de la meva vida”. Felicitat a què s’unia Fabian Picardo: “Orgullós d’haver vist com un equip sota la bandera de Gibraltar aconseguia una victòria tan maca”. Des de la fundació de la selecció a finals del segle XIX Gibraltar no havia pogut competir per motius polítics. Per això, els gibraltarenys consideren una fita que el 2013 fossin acceptats com a membres de la UEFA, fet que els permet participar en les eliminatòries de l’Eurocopa. I ara somiar amb la remota possibilitat de jugar algun dia la fase final.
“He guanyat 17 títols, però aquest és el moment més feliç de la meva vida”, diu el tècnic local