La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern belga es desmarca del conflicte Espanya-Flandes
Les autoritats flamenques protesten per l’“hostilitat” de Borrell
Ha esclatat un conflicte diplomàtic entre Espanya i Flandes arran del suport d’un dirigent d’aquesta regió belga als independentistes catalans. Mentre que el Govern federal belga intenta mantenir-se al marge i no es pronuncia sobre la decisió, anunciada dimarts, de retirar l’estatus diplomàtic al delegat de Flandes a Madrid, l’Executiu flamenc va criticar la decisió espanyola qualificant-la d’“inèdita” i “hostil”.
El primer ministre belga, Charles Michel, va negar ahir que hi hagi un conflicte diplomàtic entre Madrid i Brussel·les, va recordar que al seu país hi ha “certa autonomia per a les entitats federades en el pla internacional” i va subratllar que ell respecta aquesta “autonomia i responsabilitat” de Flandes. El ministre president d’aquesta regió belga, Geert Bourgeois, es va queixar pel càstig de Madrid: “Això no havia passat mai en la història de la Unió Europea, mai des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) el 1952 i probablement des del 1945”.
Bourgeois va assenyalar que la decisió espanyola és un “acte molt hostil” i va demanar al Govern federal belga que convoqués, per protestar, l’ambaixadora d’Espanya a Brussel·les, Beatriz Larrotcha, una iniciativa que portaveus del Ministeri d’Exteriors van dir que no durien a terme. “Si el Govern flamenc vol enviar un missatge a Espanya a través de l’ambaixada de Bèlgica a Madrid, el ministeri ho farà”, van afegir. El que sí que hi podria haver és una reunió demà entre el president flamenc i l’ambaixadora Larrotcha, tot i que per part espanyola no hi va haver confirmació.
El conflicte va començar amb la carta que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, va enviar al setembre a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, actualment en presó preventiva, en què es desqualificava la democràcia espanyola. En el seu escrit, Peumans va posar en dubte que Espanya compleixi amb els estàndards per formar part d’“una Unió Europea democràtica”. Van arribar les primeres queixes diplomàtiques espanyoles, però no van servir perquè Peumans rectifiqués ni tampoc cessés en les seves acusacions.
Ahir mateix Peumans va insistir en el seu plantejament que a Espanya hi ha presos polítics: “Repeteixo, per mi és inacceptable que polítics que defensen la seva opinió política estiguin tancats a la presó”. I va advertir que no l’apaivagaran. “Al meu país encara dic el que vull”, va afirmar Peumans, que, tot i això, va negar que la setmana passada, a la inauguració d’una exposició al Parlament flamenc, comparés Espanya amb Bòsnia. Tant Peumans, president de la Cambra legislativa flamenca, com Bourgeois, ministre president de Flandes, pertanyen a la formació nacionalista N-VA, el partit en què Carles Puigdemont ha trobat més suport.
Ahir el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va reconèixer que hi ha un conflicte diplomàtic i va donar per feta “una resposta” de Flandes. “No traurem importància a les coses”, va assenyalar Borrell al Congrés, l’endemà de rebre l’ambaixador belga a Espanya, Marc Calcoen, per comunicar-li que retiraven la condició diplomàtica al delegat de Flandes a Espanya. Borrell va justificar la mesura: “Espanya no es pot permetre que, una vegada i una altra, el president d’un Parlament, actuant com a tal, digui que som un país que ha de ser expulsat de la UE”.
En canvi, el Govern de Generalitat va lamentar la reacció de Borrell –“És contrària al principi de respecte al dret dels ciutadans i els seus representants electes per expressar la seva opinió– i va dir que treballarà per “reforçar” les relacions amb Flandes.