La Fiscalia reclama més temps per decidir de què acusa Trapero

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va demanar ahir una pròrroga per al termini de cinc dies que la Sala Penal li havia donat perquè presenti les seves conclusions provisionals sobre el procés contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i els seus antics superiors amb càrrec polític a la Conselleria d’Interior. La investigació sumarial s’ha donat per conclosa, i ara el procediment entra en la fase de judici oral. De tota manera, l’agenda d’assenyalaments de l’Audiència fa preveure que la vista difícilment tindrà lloc abans del març o l’abril de l’any vinent.

A l’Audiència sempre s’ha donat per fet que primer es farà el judici del cas 1-O al Tribunal Suprem (TS). El fet que ara vagi uns quants dies al davant la petició de conclusions a les parts en el cas de Trapero no condicionarà la data de la vista. De fet, si ara la Fiscalia demana un ajornament per presentar les seves conclusions és, en part, per assegurar la coordinació amb els fiscals del Suprem, que al seu torn ja tenen molt avançada la confecció del seu escrit sobre l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers i exmembres de la Mesa del Parlament processats pel cas 1-O.

En aquest sentit, en mitjans de la Fiscalia s’estudia la possibilitat d’una qualificació alternativa en el cas de Trapero, que prevegi en primera instància l’existència d’un delicte de rebel·lió però que alhora plantegi com a segona opció la tesi d’un delicte de sedició i un altre de pertinença a organització criminal. Aquest tipus de qualificacions alternatives és relativament freqüent en els processos penals, i si no es formula amb més assiduïtat és pel temor que s’interpreti com un reconeixement de la debilitat de la primera de les opcions que es preveuen, que naturalment sol ser la més greu.

En aquest cas, tot i això, la suma de les penes corresponents als delictes de sedició i pertinença a organització criminal pot ser fins i tot més alta que la relativa al delicte de rebel·lió. Sobretot si es compleixen els propòsits de la Fiscalia del Suprem de no demanar en el cas 1-O la màxima pena, que és de 30 anys, sinó d’altres, en escala –segons les responsabilitats de cada processat– entre 15 i 25 anys.

Per a l’Audiència Nacional, en tot cas, resultaria convenient que el judici del Suprem es vegi abans. El Suprem haurà de revisar la sentència de la instància inferior, i si l’Alt Tribunal s’anticipa amb la seva decisió ja li haurà deixat marcat el camí.