La Vanguardia (Català-1ª edició)
Buch reivindica al Parlament les ordres polítiques als Mossos
El conseller d’Interior insisteix que el dispositiu de l’1 d’octubre va ser correcte
Els últims temps l’actualitat avança a tal velocitat que els incidents a les portes del Parlament o després de la concentració de Jusapol de fa tot just dues setmanes sembla que van ser fa una eternitat. Tant que la compareixença parlamentària d’ahir del conseller d’Interior, Miquel Buch, per detallar els dispositius policials d’aquests dos dies amb prou feines va generar expectació. I en aquest clima de catarsi general el conseller es va permetre el luxe de reivindicar que són els polítics els encarregats de prendre decisions operatives als dispositius d’ordre públic. “Els policies han de fer de policies, i els polítics, de polítics”, va defensar.
El titular d’Interior es va descuidar d’advertir que les qüestionades ordres que es van donar la nit de l’1 d’octubre des de la sala del Cecor de la policia provenien directament del secretari general de la conselleria, Brauli Duart, que ahir estava assegut al seu costat al Parlament. Ni Buch en la seva intervenció llegida ni després en les rèpliques de l’oposició va qüestionar que la nit de l’1 d’octubre el dispositiu d’ordre públic als punts més conflictius de Girona i Barcelona fos dirigit per un polític. Ni es va debatre que en diverses ocasions els diferents responsables policials dels dispositius sol·licitessin a través dels seus intermediaris al Cecor autorització per dispersar i que se’ls negués i se’ls demanés “aguantar”.
El debat d’ahir va girar al voltant de si el dispositiu era o no l’adequat, i aquí Buch va tenir una escapatòria fàcil perquè va assumir que podia haver estat millor, però que les previsions no advertien cap mena d’incident. I això és cert. Buch va defensar, com fa des que va assumir la cartera d’Interior, la tasca dels Mossos. Però ho va fer d’una manera que no acaba d’arribar ni a la base ni als comandaments. “La policia va fer una tasca excel·lent”, va assegurar. Però va evitar reconèixer la vergonya col·lectiva i la humiliació que va sentir tot el col·lectiu quan, atesa la falta d’agents a la porta del Parlament, hi van arribar patrulles de seguretat ciutadana i van formar amb material caducat de fa unes quantes dècades.
És cert que aquella imatge dels cascos blancs, els escuts compartits i la veu de l’inspector Jordi Rodon per l’emissora demanant que es deixessin els llums de les sirenes dels cotxes encesos per semblar “més dels que som” és una simple anècdota del que va passar aquella nit al Parlament. Buch va minimitzar els incidents i va assegurar que els mossos es van retirar per comprovar si, davant l’absència policial, els manifestants desistien de la seva actitud violenta i de la intenció d’accedir a la Cambra catalana.
En realitat, els agents es van replegar per ordre del comissari que era allà present per assegurar la seguretat dels seus agents, després que un grup d’activistes superessin fins a dues línies de tanques. I així que van trencar el primer vidre d’una de les portes de l’edifici utilitzant un tros de tanca, es va ordenar dispersar, ja sense sol·licitar autorització al Cecor, perquè es donava per fet que un grup de manifestants tenien la intenció d’assaltar el Parlament.
La rapidesa amb què es van dissoldre “radicals i violents” va ser utilitzada per Buch per insistir que els dispositius eren els proporcionats i adequats aquella nit. Obviant també, però, que les línies uniformades que van defensar la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, la Direcció Superior de Policia de la Via Laietana o el Parlament van estar assetjades i violentades durant hores; o que el dia de la manifestació de la Jusapol els antiavalots de la Brimo van ser objecte d’una pluja sense precedents de pintura acrílica i pols de colors que ha deixat inservibles desenes d’uniformes i material policial.
L’oposició no va carregar tintes i, de fet, ningú no va demanar dimissions. Només els líders dels sindicats policials, presents a la compareixença, es van mostrar consternats amb algunes afirmacions del polític.
L’oposició no demana dimissions, però les paraules del conseller indignen els líders sindicals presents