La qüestió irlandesa en el Brexit

LA frontera nord-irlandesa s’ha erigit en el principal entrebanc per arribar a un acord perquè la implementació del Brexit sigui el menys perjudicial possible per a la Unió Europea i per a la Gran Bretanya. La possibilitat que l’Ulster disposi d’un estatus especial a la UE, amb l’establiment d’una frontera invisible entre les dues Irlandes, per un temps indeterminat, posa molt nerviós l’unionisme, temorós que aquesta solució esdevingui el cavall de Troia per on es coli la definitiva unió entre Dublín i Belfast.

Els vint dies transcorreguts des del fracàs de la cimera de Salzburg del 20 de setembre no han servit a la primera ministra britànica, Theresa May, per desfer el nus de la qüestió. Més aviat al contrari. Alguns ministres, bona part dels tories i la ultradreta britànica exultant amb el Brexit amb prou feines li han donat opció. Tampoc els socis nord-irlandesos del Partit Unionista Democràtic (DUP), els vots del qual sostenen l’exigua majoria de May al Parlament de Westminster, no li han servit per oferir una opció a la UE, reunida des de la tarda d’ahir a Brussel·les amb la convicció que no hi ha cap possibilitat per a l’acord i que el Brexit dur, ara com ara, és inevitable.

La qüestió és que la idea que la Gran Bretanya disposi de dos mercats al seu interior (el de l’Ulster i el de la resta) és del tot inacceptable per a Londres, mentre que per a Brussel·les no és assumible que no hi hagi cap mena de control sobre els béns que entren a la República d’Irlanda des del nord de l’illa, llevat que s’acordi una anomenada frontera invisible. Una possibilitat que significaria que l’Ulster, que és una província britànica, estaria en la unió duanera, cosa que els partidaris del Brexit consideren una humiliació i per a la DUP seria obrir la porta a la desbritanització de l’Ulster. Per tant, no hi ha acord a l’horitzó ni sembla que n’hi hagi d’haver avui. El més probable és que els uns i els altres es donin un marge fins al desembre per continuar negociant una sortida al conflicte.

El pitjor, no obstant això, és que el debat pot reobrir ferides tancades fa gairebé quatre lustres, després dels acords del Divendres Sant del 1998, quan l’aleshores primer ministre britànic Tony Blair i els representants del Sinn Féin van establir les bases per a la pau entre unionistes i republicans irlandesos, mitjançant un poder compartit, que s’ha mantingut fins ara. Per aquesta raó és tan important que els uns i els altres arribin a un acord respecte de la implementació del Brexit.