La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona perd cada any 2.000 places d’àrea verda
Un informe de BSM, que el Consistori diu que és de màxims, apunta a una baixada d’ingressos de tres milions d’euros
Barcelona perd cada any prop de 2.000 places d’aparcament d’àrea verda, les destinades que els veïns puguin aparcar a la seva zona de residència. És així des del 2016, data en què en tota la ciutat hi havia 44.277 estacionaments d’aquest tipus, una xifra molt allunyada dels actuals 39.843 i, encara més, dels 37.683 aparcaments que el govern de l’alcaldessa Ada Colau preveu que puguin quedar l’any que ve. Perquè el 2019 continuarà una supressió d’aparcaments per tota la ciutat –també de l’àrea blava– que ja està tenint conseqüències en els comptes de Barcelona Serveis Municipals (BSM). Sense anar més lluny, l’empresa pública ja treballa amb una presumpta pèrdua d’ingressos de tres milions d’euros de cara a l’any que ve a causa de la baixada de recaptació de zones blaves i verdes.
Almenys així queda reflectit en un document intern de l’empresa pública municipal a què ha tingut accés La Vanguardia –i que fonts municipals assenyalen que està fet sobre la “hipòtesi més desfavorable”– que, a part de recollir la pèrdua de 2.160 places de zona verda el 2019 per tota la ciutat, també reflecteix una reducció de 755 aparcaments de l’àrea blava destinada a turismes. La previsió és que es passi de les 7.579 places actuals a 6.824. Una dada: els aparcaments d’aquest tipus el 2016 eren 9.056 i el 2015, una de les dates de l’última dècada en què hi ha hagut menys nombre de places d’aquest color, van ser 8.566.
Tornant a la baixada d’ingressos, la pèrdua de places d’aparcament –també es preveu que en desaparegui un dels 123 destinats a autocars– suposaria, segons la previsió de BSM, que els ingressos derivats de la recaptació de les places d’aparcaments passessin de 36,7 milions d’euros a 33,7 (de 35,5 milions a 32,4 si es tenen en compte bonificacions o denúncies). Es tracta d’una disminució important en la recaptació que en el mandat de Colau no és nova; es va arrossegant.
En aquest sentit, malgrat que el total no ha transcendit, al març, en el marc d’una comissió d’Economia, BSM ja va reconèixer que la recaptació de les àrees blava i verda, que el 2016 va ser de 38,9 milions, va passar a ser de 37,6 milions l’any següent (en aquell període el nombre d’aparcaments per a residents va baixar de 44.277 a 42.381).
La supressió de places a raó de 2.000 per any té lloc gairebé de manera paral·lela a la proliferació de carrils bici. Fonts municipals van precisar, però, que els motius de la reducció de places no es poden atribuir només als carrils bici, sinó que també responen a un conjunt d’actuacions de millora de l’espai públic, com ara l’ampliació de voreres, conversions en zona de vianants, urbanitzacions o carrils bus. Van afegir que entre el 2015 i el 2017 es van incrementar en 10.000 el nombre de places de motos en calçades i que les de cotxes perdudes s’han compensat. Les mateixes fonts assenyalen que de tots els carrils bici i bus que es construiran només la meitat tindran incidència en aparcaments.
Des de l’Ajuntament també s’argumenta que la disminució de places d’aparcament ja es donava durant el govern de l’alcalde Xavier Trias, una cosa que no queda tan clara.
I és que, durant aquella etapa, hi va haver una mitjana de 40.000 places de zona verda i gairebé 9.000 de zona blava gran part del mandat. De fet, les 44.277 places de l’àrea verda que hi havia a Barcelona el 2016 –abans que el govern de Colau comencés l’eliminació de 2.000 places per any– diverses fonts de l’Ajuntament les atribueixen, precisament, a la inèrcia del govern de Trias.
La proliferació de carrils bici i els aparcaments per a motos, entre les possibles causes