La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’òpera al teatre del Bosque
El treballador, amb una gorra blanca de plat i uniforme més discret, exhibeix i custodia un anunci voluminós i tridimensional. S’ha plantat en un lloc de categoria de la Rambla: entre el Palau Moja i l’església de Betlem. Un parell de ramblistes ben vestits xerren amb ell. ¿Parlen sobre el tema publicitari?
Es tracta del teatre del Bosque, de Gràcia, situat a la rambla del Prat. Es distingia per una trajectòria força considerable. Anuncia l’òpera wagneriana Lohengrin. No es tractava d’una pensada, ni d’una improvisació. I és que Josep Valls, el propietari, era un enamorat de l’òpera, i per això va aconseguir un contracte de col·laboració amb el Liceu.
No només oferia qualitat, sinó també preus assequibles per convertir la seva oferta en èxits populars. Però hi havia alguna cosa més: Valls tenia un sentit de la publicitat innat, servit amb una originalitat i una valentia que li aportava uns resultats espectaculars.
Un exemple indicatiu. Va aconseguir representar per primera vegada fora d’Itàlia Madama Butterfly. El permís li va ser concedit pel seu historial: no només aconseguia nombroses representacions de l’obra contractada, sinó que pagava puntualment els drets d’autor.
Així doncs, per llançar amb la força oportuna aquella estrena, no es va acontentar amb la fama que ja tenia el mestre Puccini, sinó que va desplegar una campanya publicitària vistosa. Va llogar un tramvia de dos pisos: a la plataforma baixa s’hi va situar l’orquestra, que tocava fragments de l’òpera, i la superior, descoberta, es va omplir de comparses vestides amb quimonos que lluïen para-sols; els laterals estaven tapats amb cartells. Cada dia feia l’itinerari entre les places Lesseps i Catalunya. A més, uns grups de músics actuaven en places i mercats ben triats.
Tant d’esforç no va ser en va: set representacions més que a Itàlia, i Puccini li va fer arribar la seva felicitació.
El juny del 1907 estrenava Lohengrin. La premsa destacava així els cantants: “Debuta la soprano senyoreta Vergeri i el tenor senyor Saludas”, i s’afegia el preu de l’entrada general: 50 cèntims.
Per la revetlla de Sant Pere
Josep Valls, el propietari, era imaginatiu, innovador, valent i dinàmic
anunciava altres al·licients: “Ball, focs artificials, concurs de patinatge, etcètera”.
El seu dinamisme el va empènyer a evitar de concentrarse en el teatre del Bosque i es va convertir en empresari d’altres escenaris, com per exemple del Paral·lel. Tampoc no es va limitar només a Barcelona, sinó que va projectar la seva tasca en altres ciutats, fins al punt de muntar una gira per Llatinoamèrica per promocionar una revista musical.
Un altre exemple: va ser padrí de noces de Lluís Companys i el va acompanyar al balcó de la Generalitat quan va proclamar la república.