La Vanguardia (Català-1ª edició)
Recuperar la il·lusió
Ivette Nadal recorre a Pascal Comelade per tancar la seva etapa actual amb ‘Arquitectura primera’
Ivette Nadal vol dir adeu al que ha estat la seva carrera artística fins ara. I ho vol fer d’una manera esplèndida i generosa, amb un concert-espectacle al seu Granollers natal (Teatre Auditori, 21 h) demà. Serà un recital de perfil únic, ja que presentarà un muntatge amb alguna peça nova i, sobretot, el més conegut del seu repertori reelaborat per a aquesta ocasió amb Pascal Comelade al llarg d’aquest últim any i mig.
El concert –en què, a part de Comelade i la seva pianística, hi haurà Caïm Riba, Lluís Riera i Santi Carcasona– servirà per estrenar Arquitectura primera, el nom d’aquell projecte amb què Nadal vol “buscar aquella essència amb què fa molts anys vaig començar a compondre i escriure des de la il·lusió”. Ara, segons explica la cantautora, del que es tracta és de comprovar que aquesta recerca ha derivat en una sèrie de cançons d’aroma més alegre, deixant la malenconia de banda. “No ho sé, es tracta de tancar un capítol de la meva vida d’uns deu anys, de què estic contenta i satisfeta perquè ha estat una obra coherent”.
Darrere d’aquesta operació sobre
L’obra, que presenten a Granollers, “és un adeu a aquest període d’una manera radical i elegant”, diu Nadal La cantautora assegura que vol reviure l’esperit dels seus inicis musicals “i continuar potser amb un altre estil”
l’escenari hi ha molt més. “Vull tancar aquesta etapa perquè es tracta d’un canvi vital i, fins i tot, musical. Ara mateix miro el que he fet, i puc dir que hi ha moltíssima feina, d’una manera generosa tant en música com en poesia, i volia tancar aquest capítol. No és un final, sinó el tancament d’una etapa per continuar potser amb un altre estil. Vull deixar de banda coses de què estava farta, perquè la veritat és que aquest món cansa i és dur”.
I per commemorar, “entre cometes”, que feia deu anys que havia publicat el seu primer disc, Guerres dolcíssimes, es va plantejar aquesta Arquitectura primera en què d’alguna manera es recollís el que ha fet en aquest temps en forma de quatre àlbums i dos poemaris. “Em vaig posar en contacte amb Pascal, i fa dos anys me’n vaig anar a Ceret amb la idea de repensar les meves cançons i preparar un concert per dir adeu d’una manera radical i elegant”. Per què l’iconoclàstic i genial artista i músic rossellonès? “Vaig pensar en en Pascal perquè el concepte del concert que volia oferir era reconstruir l’estructura de la meva essència, amb què vaig començar als 17 anys i anava en actitud underground pels bars de Barcelona. Envoltada de la cançó, el rock, la poesia. I, com que havia escoltat molt el seu treball amb Pau Riba o Enric Casasses, em semblava que, si ens podíem entendre en el pla humà, aleshores en el pla artístic seria una persona molt adequada per vestir aquesta arquitectura”. I el seu anhel es va convertir en una bonica realitat: “Des que ens vam conèixer ha estat la bondat el que ha tibat la corda d’aquesta relació”.
Per fer-se una idea del que conté aquest Arquitectura primera sobre l’escenari, tots dos han publicat un EP del mateix nom que conté el
Farem foc de Nadal i una excel·lent versió al català, No sé on, del tema que al seu dia van compondre Comelade i PJ Harvey. Es tracta d’una mostra d’un espectacle en què musicalment l’aficionat es trobarà amb aquesta relectura comeladiana de clàssics de Nadal, temes compostos ara a mitges o alguna versió dels Rolling Stones.
“Primer vam parlar de moltíssimes coses, i només després de música. Coneixia la seva dimensió en la cançó catalana, però no detalls de la seva obra. El món de la cançó per a mi és un món gairebé desconegut. Sempre vaig pel meu camí, un camí en solitud sense fi, i alhora a l’altre costat hi tinc l’autopista de les col·laboracions. És una gran via caòtica, amb PJ Harvey, Sisa, Cassases, Albert Pla... El problema i la solució era saber com podia destil·lar el meu món en el seu sense ser un pesat, un mal educat. A partir d’aquell moment va començar la feina de veritat”, explica pausadament, sàviament, Comelade. “El tema no era adaptar-se: això hauria estat un gran error. Hem fet un plat combinat elegant, sense adulterar ni insultar”.
Després del concert de Granollers, i potser d’un parell més endavant encara per determinar, Comelade veu futur en la relació: “Fer un disc nou tindria sentit si fos nou de veritat. Això ja és una segona fase d’aquesta història”.