La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tricicle: adeu en plena forma
La companyia comença amb una llarga ovació les seves funcions de comiat al teatre Victòria
Tricicle comença el seu comiat dels escenaris. I amb un enorme èxit. Fins i tot els gags més simples de HITS van fer petar de riure ahir a la nit l’audiència que atapeïa el teatre Victòria per començar mesos de funcions d’adeu a la ciutat on van començar. Un exemple: gairebé al final de la funció hi ha un gran càsting en què Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans donen vida a tota mena de personatges rocambolescos amb números desastrosos que una potent veu en off talla invariablement: “Ja li trucarem”. Algun d’ells va tan fumat o és tan innocent que fins i tot creu que això és bo. Al final del càsting apareixen els tres actors i diuen, en un gest de complicitat –l’any vinent Tricicle fa 40 anys de carrera–, que són el grup Forever Young. Assenyalen silenciosament els cabells que li falten a un, la panxa que li ha aparegut a un altre, i diuen que interpretaran dos talls de bacó i una botifarra en una planxa de bar. I el que així explicat sembla una ximpleria que no anirà gaire més lluny, un cop vist, amb els tres crepitant com un bacó i una botifarra –la botifarra és fàcil d’imaginar qui és–, estirats a terra, fa que tothom caigui del seient.
I és que en una vetllada a què va assistir una nombrosa representació de cares conegudes, que anaven d’Óscar Tusquets a Xavier Sardà, Judit Mascó, La Maña, Joan Laporta, Lluís Bassat, Carles Puyol i fins i tot Manuel Valls i Susana Gallardo, Tricicle va demostrar que s’acomiada dels escenaris en plena forma, sense esperar que els retiri ningú, ni que els fitxin festivals d’estiu com a velles glòries. Anit Tricicle va tornar a fer riure sense parar fins i tot els espectadors menys atrets per aquest humor que s’aprofita dels nostres petits defectes, de les nostres ganes de competir amb els altres –fins i tot orinant en un lavabo públic–, de ser més. Un humor que treu partit de les ganes de riure una mica dels petits contratemps i fracassos que ens envolten i que connecta tantes vegades amb el nostre etern esperit infantil, de nens grans en forma d’una gestualitat i uns sorolls més o menys escatològics que, com es va veure ahir, des que comencen a l’escola mai passen de moda.
Un humor que, en tot cas, rau en el ritme i l’habilitat gestual que continua tenint Tricicle quaranta anys després i que permet a Joan Gràcia fer el número de la maleta immòbil en l’aire, que mira d’arrossegar amb totes les seves forces cap a un costat i cap a l’altre i no ho aconsegueix, amb una facilitat sorprenent, fins i tot girant al voltant d’aquesta mentre està suspesa. O que permet als tres intèrprets, asseguts en unes butaques de cinema, fer una fabulosa radiografia social del món masculí. Tres homes asseguts en unes butaques que de sobte són les d’un cinema porno, 20 segons després les d’una església –que sembla més aviat un gimnàs, perquè els feligresos s’han d’asseure i aixecar més que en una classe de jòguing–, una mica més tard són els seients d’un estadi amb fans embogits, després
A l’inici del comiat de Tricicle hi van assistir Óscar Tusquets, Judit Mascó, Laporta, Puyol, La Maña i Manuel Valls
els d’un partit de tennis, un altre de ping-pong, un de futbol, les butaques d’un cinema on es projecta Allò que el vent s’endugué –i surt un home que menysté la pel·lícula quan un moment abans plorava– o cadires d’un envelat de circ: allà la cara de Carles Sans és capaç, amb el seu moviment espiral i la seva sorpresa preocupada i atònita, de fer que el públic aconsegueixi veure com cau un equilibrista en un triple salt mortal.
Tricicle va ensenyar ahir a la nit alguns dels seus millors gags, de vegades modernitzats per la tecnologia –els omnipresents mòbils– i, acabada la funció, va deixar amb la sensació que, si volen, el seu humor sense paraules encara té recorregut. De moment, ara per ara, uns mesos al teatre Victòria.