La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tres partits que marquen
Sevilla, Inter i Madrid passen pel Camp Nou i posen a prova el Barça
El primer equip del Barça torna a la competició aquest dissabte després de dues setmanes en què, com era d’esperar, el futbol ha estat relegat. És tradició al club quan les seleccions truquen a la porta. S’ha parlat del nou escut, de la reformulació del seient lliure, de Ronaldinho i el seu qüestionable paper com a ambaixador del club, i una mica, molt poc, de partits i de futbol. La Lliga de les Nacions ideada per la UEFA no ha aconseguit omplir el buit. L’invent va ser concebut com una competició oficial, però pel gruix dels aficionats encara té aspecte de producte de marca blanca. És veritat que el nom de Jordi Alba ha estat reivindicat, amb previsible avantatgisme, quan ha caigut la primera derrota de l’Espanya de Luis Enrique, però poca cosa més.
L’equip de Valverde, que no ha tingut voluntat de frenar debats extrafutbolístics i ha concedit quatre dies de festa als seus jugadors, passarà, per tant, de zero a cent en una setmana que, sense ser transcendent, sí que aclarirà una sèrie d’incògnites que marcaran la resta de la temporada. Els rivals són de primer nivell, en especial el Sevilla (dissabte), líder de la Lliga, i el Madrid (diumenge 28). I al mig l’Inter de Milà (dimecres a la Champions). Els tres partits es disputaran al Camp Nou.
L’entrenador blaugrana, partidari de plantilles curtes, veu com l’eix de la defensa li trontolla. Vermaelen estarà de baixa un mínim de sis setmanes i Umtiti té el club amb l’ai al cor perquè el cartílag del seu genoll esquerre no fa bona pinta. El cartílag és un teixit molt seriós, i més en un futbolista tan jove, i si el cas desemboqués en un pas pel quiròfan el més probable és que el club recorri al mercat d’hivern.
L’alternativa a aquesta solució tan depriment seria comptar amb l’equip filial a fi de resoldre l’emergència, un recurs poc utilitzat fins ara. Aquesta és una de les incògnites que ha d’aclarir Valverde els pròxims partits, tot i que els senyals que ha anat enviant en el seu any i escaig al Camp Nou han negat un dels eslògans que va acompanyar el seu fitxatge: “Com que ve de l’Athletic, no li tremolarà el pols a l’hora de recórrer al filial”. De moment, fa dos dies que el central Chumi entrena amb els grans. Veurem.
Hi ha altres temes per resoldre. Per exemple, el rol d’Arturo Vidal, un futbolista que exigeix ser titular de mala manera i que, si no juga durant aquesta setmana gran, la seva reacció resulta del tot imprevisible. És probable que el matx contra l’Inter sigui el més propici per alinear el xilè, que donaria descans a Rakitic, atès que l’emergent Arthur, pel seu estil de joc, no se li assembla en res. Un altre nom propi és el de Dembélé, damnificat per la nova ubicació de Coutinho com a extrem esquerre. El seu cas és semblant al de Vidal: es troba a la rampa de llançament per ser una de les primeres opcions a l’hora donar descans als presumptes titulars, ja que tres partits consecutius d’una exigència tan alta provoquen cansament, quan no lesions.
La situació de Luis Suárez mereix un tracte diferent. Davanter centre indiscutible pel seu crèdit històric, el present de l’uruguaià no enlluerna gaire. La solució consisteix a continuar donant-li minuts perquè superi la sotragada de joc, però el seu genoll dret ara mateix desaconsella cap mena d’hiperactivitat. El maleït cartílag també amenaça l’uruguaià.
Arribats a aquest punt, Eric Abidal, secretari tècnic del FC Barcelona, va fer ahir acte de presència a través dels mitjans oficials del club amb l’objectiu de treure pressió a Valverde. El problema és que no se sap si ho va aconseguir. Especialment per la part final d’aquesta declaració: “Valverde és un entrenador que té molta paciència i analitza molt bé situacions que és molt difícil anticipar. S’adapta, planifica i així ho va demostrar l’any passat, quan va guanyar un doblet gràcies a una planificació gairebé perfecta. Però coneix l’exigència del club: el doblet, i l’any següent, el triplet”. Déu n’hi do.
Abidal, que no es va mostrar gaire partidari d’accelerar la renovació de l’entrenador (“si la seva decisió és negativa caldrà buscar un altre entrenador”), aposta per donar més oportunitats als jugadors del planter. “La decisió de l’entrenador de tenir una plantilla més curta fa que els del planter puguin dir: ‘Mira, abans hi havia molts més jugadors que ens tapaven. Ara, si treballem fort, podem encaixar’. Parlo de Miranda, però també de jugadors com Collado, Riqui Puig, Ballou...”.
Valverde té incògnites per resoldre: Suárez, Arturo Vidal, Dembélé, la seva aposta real pel planter...
Abidal eleva el llistó d’exigència i parla de triplet als mitjans oficials del club