La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ciutadà K
Enginyer civil de formació, el pare del futbolista va arribar a Bèlgica el 1975 fugint de la dictadura del Congo
Pierre Kompany, el pare del jugador del Manchester City, s’ha convertit en el primer alcalde negre electe de Bèlgica
“Encara hi ha poc multiculturalisme al nostre estimat Govern”, va criticar fa uns dies el capità del City
D’enginyer civil a la República Democràtica del Congo (antic Zaire) a refugiat a Bèlgica fugint de la dictadura militar de Joseph Mobutu. De refugiat a taxista. De taxista a polític, passant per altres professions. I ara serà alcalde. El primer alcalde negre electe de la història de Bèlgica, després de les eleccions municipals. És la singular trajectòria de Pierre Kompany (71 anys), pare de Vincent, el defensa capità del Manchester City. Qui l’hi havia a dir el 1975 quan va abandonar el seu país d’origen a la recerca d’un futur millor o quan es va haver d’esperar set anys perquè li atorguessin l’estatus de refugiat polític i una mica més per poder obtenir la nacionalitat belga. Kompany pare dirigirà la localitat de Ganshoren, situada a cinc quilòmetres de Brussel·les i on viuen 25.000 persones.
“Història! Estem molt orgullosos de tu, pare. Vas venir des de la República Democràtica del Congo i ara t’has guanyat la confiança de la teva comunitat local. Ha estat llarg però és progrés. Felicitats”, va escriure a les xarxes socials el jugador del City, un futbolista conscienciat sempre amb la problemàtica social i racial que es viu a Bèlgica. De fet, dos dies abans de les eleccions havia penjat una foto del Parlament belga acompanyada del missatge següent: “Encara hi ha molt poc multiculturalisme en el nostre estimat Govern. També reflecteix una diversitat inexistent en tots els àmbits de poder a Bèlgica: consells d’administració de grans companyies i grups de mitjans, política... Gràcies al futbol i visca la música!”. Per varietat, la del jugador, ja que parla cinc idiomes.
Per al central, el futbol va ser moltes vegades un valor refugi, especialment de jove, de la mateixa manera que per al pare ho va acabar sent la política. La seva adaptació a Bèlgica no va resultar senzilla perquè, com tants altres immigrants, tant era que hagués adquirit una formació al seu lloc de procedència.
En Pierre va haver de treballar en el que fos i va acabar als comandaments d’un taxi, però gairebé sempre patint problemes econòmics. A aquests problemes s’hi van afegir els domèstics, ja que quan Vincent tenia 14 anys els seus pares es van separar. En Pierre es va quedar sense feina i l’ara defensa va ser llavors expulsat de l’escola després d’enfrontar-se a alumnes i professors. El noi va haver de repetir el curs i, a més, va perdre la plaça que tenia a la selecció de Bèlgica de la seva categoria.
Un petit drama que van superar, tot i que sempre amb l’estigma del racisme a la cantonada. A l’equip de Vincent hi havia nois de diverses procedències i, quan sortien de la regió de Brussel·les, se solien trobar que els pares del conjunt rival els deien “negres bruts” des de la banda.
Una barrera cultural que els Kompany han hagut d’esquivar, encara que quedi un llarg camí per fer. A recorre’l hi mira de col·laborar el nou alcalde, triat pel partit Centre Demòcrata Humanista (CDH, centrista) i que, entre les seves primeres actuacions, ha promès millorar el medi ambient de la localitat. “Durant la campanya vam treballar de valent, tot i que pensava que no ens serviria per arribar a l’alcaldia. Ens hem adreçat a gent de totes les races i comunitats. Penso que per això hem obtingut la victòria. No oblidaré mai els meus orígens perquè n’estic orgullós”, va dir l’alcalde electe. Kompany es va imposar amb un 28,38% dels sufragis. En Pierre, que al seu moment també va portar qüestions de la carrera del seu fill, es va convertir en regidor el 2006, i el 2014 també va fer el salt al Parlament regional de Brussel·les.
Fa quatre anys un polític d’origen congolès, Denis Liselele, ja va ser alcalde, en aquest cas de la localitat valona de Sambreville, però com a substitut provisional del batlle de la ciutat, investigat dins d’un procés judicial; és a dir, que Liselele no va exercir després de ser escollit en unes eleccions per al càrrec, al contrari que Kompany. Com a resultat d’un acord preelectoral a Ganshoren, en Pierre deixarà el seu lloc a un altre membre de la seva llista a mig mandat, al cap de tres anys.
Kompany pare no representa els valors d’Orson Welles a Ciutadà Kane, però en bona part també és un home fet a si mateix, és un altre Ciutadà K. Com a llibre de capçalera tria
Raíces, d’Alex Haley. No en va retrata una història familiar al llarg de set generacions des del moment en què els avantpassats van ser traslladats com a esclaus de l’Àfrica als Estats Units. La seva història ha passat a Europa però, salvant les distàncies, hi presenta semblances pel que fa a superació. Ara té el bastó de comandament.