La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nissan produeix menys a Barcelona i tancarà l’any al 40% de capacitat
La planta retalla previsions perquè es queda sense dos models i el pick-up no s’enlaira
La factoria de Nissan a la Zona Franca viu una situació difícil. Amb unes instal·lacions preparades per produir 200.000 vehicles a l’any, en aquests moments l’empresa preveu treure’n únicament 80.300 al carrer aquest 2018, segons les estimacions actualitzades a l’agost a què ha tingut accés aquest diari. Aquesta xifra, sensiblement inferior a les 88.800 unitats que fixava el pla de negoci per a l’exercici, situa la planta al 40% de la seva capacitat. La pèrdua, aquest estiu, del Pulsar i de la furgoneta Evalia no està sent compensada amb l’equivalent industrial d’aquesta última –l’NV200 de combustió i l’elèctrica e-NV200– i amb el pick-up en les seves diferents versions, el Navara de la marca japonesa, l’Alaskan de la seva sòcia francesa Renault i la X Class de l’alemanya Mercedes-Benz. Els resultats esperats confirmen caigudes anteriors. El 2016, aquest centre de Barcelona de la multinacional nipona va produir 110.000 vehicles i l’any passat, 89.000.
L’empresa demana temps, uns mesos, per encarrilar les coses. El responsable mundial de producció de l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi, José Vicente de los Mozos, ha reconegut que la situació és “delicada” (vegeu La Vanguardia del 3 i del 8 d’octubre). Amb Genís Alonso, conseller director general de Nissan Motor Ibérica, en el càrrec des del setembre, i la resta de l’equip directiu, està analitzant a fons l’estat de la planta per veure quina solució requereix a mitjà i llarg termini per assegurar el seu futur. De moment, fonts de la companyia asseguren que no hi ha cap pla d’ajust de personal immediat a sobre de la taula, més enllà del programa de baixes incentivades que es va engegar arran de les pèrdues de models d’aquest any. El centre de la Zona Franca té actualment una plantilla d’uns 3.000 empleats fixos i al voltant de 200 temporals.
Segons les últimes previsions per a l’any fiscal, que va de l’abril del 2018 al març del 2019, de la planta catalana de Nissan en sortiran 20.500 furgonetes NV200, 4.700 de la versió elèctrica e-NV200 i 55.100 pick-ups. Aquests últims tenen un ritme de producció inferior al previst. La raó és que les vendes als països del golf Pèrsic no estan complint els objectius inicials. En el pla de negoci es preveien per a aquest any 64.000 unitats d’aquest model tot terreny. Tot i això, comptar amb ell és un actiu per a la planta barcelonina que tant la direcció com els sindicats consideren que ha de jugar a favor de cara al seu futur. Daimler, el propietari de la marca Mercedes-Benz, ha apostat perquè Renault-Nissan-Mitsubishi produeixi aquest cotxe a la Zona Franca per als mercats d’Europa, Austràlia i Sud-àfrica. La fàbrica de l’aliança a Córdoba (Argentina) fa el mateix per a Llatinoamèrica.
La furgoneta NV200 és una altra història. Als sindicats es dona per fet que la versió de combustió es deixarà de fabricar a Barcelona la pròxima primavera, arrossegada per la crisi mundial del dièsel, de manera que a Barcelona només quedarà l’elèctrica, un extrem no confirmat oficialment per l’empresa que, si es produís, posaria les coses molt difícils. Si els altres models que es produeixen a la Zona Franca no repunten, el volum d’activitat podria caure al 30% de la capacitat, la qual cosa situaria la instal·lació en un estat crític.
La factoria barcelonina té dues línies de muntatge, totes dues amb dos torns de treball. En la primera, en la qual es produïa el Pulsar, ara només queda la furgoneta industrial NV200 de combustió i la seva bessona elèctrica. De la segona surten els pick-up. En aquesta última s’havia previst implantar un tercer torn però, vist el nivell de comandes, de moment ni s’ha fet ni s’espera fer-ho. Hi ha la possibilitat de treballar només en una línia, però sembla una solució poc probable perquè complicaria l’operativa de la fàbrica. I, de cara a les opcions de futur, seria una mala notícia perquè reduiria la seva capacitat real i les seves aspiracions per rebre nous cotxes.
En aquest escenari negatiu, la planta de la Zona Franca busca un espai propi que totes les fonts consultades, malgrat les dificultats, creuen que pot tenir. Dependre de l’arribada d’un model o de les restes de producció d’altres plantes (vegeu la informació adjunta) no és la solució desitjable per als representants dels treballadors, sinó fer valer la competitivitat i l’experiència de la plantilla, l’existència d’un centre tècnic potent que fa R+D per al grup o la ubicació de la fàbrica al costat d’un port important. Aquests elements haurien de formar part, al seu parer, d’un pla industrial que avui dia no existeix. De tota manera, la pèrdua del Pulsar dos anys abans del final de la seva vida útil –era un model amb poc èxit al mercat– ha deixat un buit que serà difícil d’omplir a curt termini. Encara que en alguns mitjans es dona per fet que Nissan no adjudicarà a les plantes nous cotxes fins al 2021 –l’arribada a les línies es retardaria fins al 2022– els plans de l’aliança amb Renault preveuen passar d’unes vendes conjuntes de 10 milions d’unitats, l’any passat, a 14 milions el 2022, la qual cosa suposarà, d’una manera o una altra, noves oportunitats per als diferents centres de producció.
L’última actualització preveu 80.300 unitats en lloc de les 88.800 del pla de negoci
Els sindicats reclamen un pla industrial i l’empresa demana temps