La Vanguardia (Català-1ª edició)
La relació Moncloa-Generalitat flueix aliena als ultimàtums
oeMinistres i consellers han realitzat una vintena de reunions i sis delegacions oeLa CUP repudia Torra i rebutja negociar els comptes de la Generalitat
Primer punt de l’ordre del dia: acta de la reunió del 27 d’abril del 2007. El conseller de Territori, Damià Calvet, mira al seu voltant al World Trade Center i comenta amb sorna: “Crec que cap de nosaltres hi era”. L’ombra de la llavors ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, i el conseller d’Interior, Joan Saura, escortat per Joaquim Nadal, va recórrer la sala. Així va començar dilluns la segona reunió de la història de la comissió bilateral d’Infraestructures. El resultat va ser pobre en el contingut, però no pas en les formes. Lluny de donar una imatge de ruptura es va acordar de recuperar un grup de treball (del 2008!!!). Ja n’hi ha una desena en marxa...
La coreografia desplegada pel Govern de Pedro Sánchez ha trobat en els consellers de Quim Torra una companyia voluntariosa al marge dels discursos públics. Tot i això, la dècada perduda i la judicialització del conflicte català ha soscavat tant les relacions institucionals que instaurar un ritme de negociació que desemboqui en acords constants requereix més temps del que atorga el calendari. Es lluita enmig d’efemèrides, terminis d’aprovació pressupostària, líders presos i amb el judici per l’1-O a prop. Després hi ha la tendència natural del president Torra de prioritzar la reivindicació de la república catalana per sobre de la gestió del “mentrestant”...
La gestualitat pública persisteix, però l’AVE Barcelona-MadridBarcelona té els consellers entre els seus abonats (alguns discretament amb bitllet de turista). Mentre dimecres Torra tancava la porta al suport independentista als pressupostos i equiparava Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy, la consellera Laura Borràs, membre destacat del seu bel·ligerant war
room, somreia al costat del ministre de Cultura i certificava que estaven d’acord “en tot”. Aquell dia Calvet feia el seu doblet negociador de la setmana també a Madrid amb la ministra de Transició Ecològica; dijous el conseller Jordi Puigneró se citava amb la ministra Meritxell Batet, i divendres Pere Aragonès es reunia amb Nadia Calviño. Els últims dies hi ha hagut reunions fins i tot en àmbits que són competència de la Generalitat, com la del conseller Josep Bargalló amb la ministra portaveu i d’Educació, Isabel Celáa, que surten a les agendes però de les quals ningú no parla.
De fet, algun conseller confessa que s’ha acabat reunint amb el ministre de torn per no semblar “raret” entre els seus companys de Consell Executiu. “Cada conseller porta la seva agenda i va fent”, afirmen fonts del Govern. “Venen amb els seus temes com qualsevol conseller”, confirmen en un ministeri. D’ençà que Pedro Sánchez i Quim Torra es van reunir a la Moncloa es comptabilitzen vint reunions púsupost”, bliques entre ministres i consellers, a les quals cal sumar cites amb secretaris d’Estat i mitja dotzena més de comissions bilaterals i mixtes Estat-Generalitat. A més, al Palau de la Generalitat afirmen que “hi ha voluntat” de reeditar la cita de presidents al novembre.
Les negociacions transcendeixen, en teoria, l’actual estira-i-arronsa pressupostari entre el Govern del PSOE, ERC i el PDECat, per bé que tots els acords tancats amb afectació econòmica estan condicionats a l’aprovació dels comptes. Després hi ha el que al Consell Executiu es denomina “la major”: els presos, Waterloo, el judici, la Fiscalia... “Si aquí no hi ha moviments, no els garantirem l’estabilitat”. Un sector del Govern defensa que l’independentisme no es pot ni asseure a negociar un pres- cosa que no té res a veure amb “gestionar el dia a dia”, s’esforcen a explicar. “Són coses diferents” i s’imposa l’“exigència” davant el Govern de Sánchez. La justificació pel tràfec entre Barcelona i Madrid és d’allò més pragmàtica: “El Govern ha de continuar governant i lluitant per aconseguir tot el que sigui possible. Tot el que es pugui solucionar amb Madrid cal fer-ho, no podem fer abandó de funcions”.
S’admet que a Madrid hi ha una “clara voluntat d’entesa” i es destaca la relació de més empatia amb la vicepresidenta Carmen Calvo, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, o el secretari d’Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez Amor. Una altra cosa és que en totes les converses el Govern central trobi a faltar temps i força parlamentària per avançar, i la Generalitat, més “coratge” a la Moncloa. “Negocien el que naturalment han de negociar”, i el que ofereixen són “engrunes”, afirma un conseller. Tot i això, augmenten els dirigents independentistes comprensius amb Sánchez, a qui els agradaria concedir el marge de “consoli-
L’ESTRATÈGIA Hi ha una desena de grups de treball en marxa que no atenen ultimàtums EL FRONT DEL TC Es negocia per retirar a curt termini mitja dotzena de recursos contra lleis catalanes
dació” que reclamen els socialistes per abordar políticament el conflicte català.
Agreuja la situació la incapacitat per fixar un “relat únic” a causa del pòquer de centres de decisió independentista on, segons fonts del Govern, els interessos “no són coincidents”. Juntament amb el Palau de la Generalitat, el Parlament i Waterloo, Lledoners s’ha acabat convertint en el quart pol de poder polític. Al Govern, Elsa Artadi i Pere Aragonès coordinen les negociacions amb Madrid, fins i tot en els àmbits sectorials, però a ningú no se li escapa la ineficiència del sistema de presa de decisions i les diferents estratègies entre JxCat i ERC. A l’espai de JxCat hi ha consellers que despatxen dues vegades per setmana amb Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn o Jordi Sànchez per qüestions de línia política i electoral o de Govern, incloent-hi el contingut de les seves reunions en seus ministerials. A més, la coordinació entre el Govern i el PDECat augmenta en fluïdesa amb Artadi, Míriam Nogueras i Ferran Bel, al capdavant de l’àrea d’organització.
Contrasta també l’ultimàtum esgrimit pel president Torra, que va fixar al novembre el deadline per abordar políticament el conflicte català amb l’estratègia de negociació desplegada pels seus consellers i els ministeris, immersos en grups de treball a mitjà i llarg termini.
La reunió de la Comissió Bilateral l’1 l’agost va suposar el tret de sortida a les negociacions i es va acordar posar en marxa les diferents comissions mixtes estatutàries. Una d’aquestes comissions, com la de Traspassos, que presideix Artadi a la part catalana, de moment no es reunirà –“té sentit demanar traspassos en l’actual situació política?”, assenyalen a Palau–, però a l’agost es va lliurar al ministeri una llista de transferències pendents, com ara la gestió de les beques o salvament marítim, a més de cessions patrimonials de béns com el centre meteorològic del turó de l’Home.
La consellera sí que ha desplegat negociacions amb la vicepresidenta Calvo, la ministra Batet i el secretari d’Estat Sánchez Amor, amb qui ha mantingut diversos contactes lluny de les càmeres. En la seva primera trobada es va acordar el desistiment per part del Govern central del recurs d’inconstitucionalitat contra la norma catalana que garantia el caràcter universal dels serveis sanitaris. Aquella mateixa tarda s’aprovava al congrés una reforma estatal que ho propiciava. Des del mes de setembre es treballa en els recursos a lleis en matèria d’habitatge, amb un interès especial sobre la llei de mesures d’emergència habitacional. El secretari d’Estat de Política Territorial espera la resposta del Govern vern a la seva última oferta, remesa aquesta mateixa setmana a Presidència. A més, considera que “no serà particularment complicat” arribar a un acord interpretatiu o de desenvolupament normatiu per aixecar el recurs contra l’Agència de Protecció Social.
En aquest cas, Sánchez Amor destaca que la negociació s’aborda amb termes més “neutres”, allunyats de la consideració de l’agència com a “estructura d’Estat”. Igualment, equips tècnics analitzen com aixecar el recurs contra la llei de canvi climàtic i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El secretari d’Estat defensa que “s’està treballant en una agenda de normalitat” i destaca la relació amb la consellera Artadi, conscient, tot i això, de “les enormes diferències que tenim en altres qüestions polítiques”.
Sí que es va reunir amb acords concrets la comissió mixta d’Afers econòmics i Fiscals, dels quals han derivat avenços en altres comissions i la posada en marxa de grups de treball. La Generalitat també s’ha incorporat tècnicament al grup per a la reforma del sistema de finançament autonòmic. I segons fonts ministerials, ja s’estudia la convocatòria d’una segona reunió de la comissió, previsiblement a Barcelona.
Els equips liderats per Aragonès i la secretària d’Estat d’Hisenda, Inés Bardón, van acordar refinançar a llarg termini operacions de crèdit a curt termini per un import de 2.773 milions. A més del pagament fraccionat en quatre exercicis dels 600 milions pendents del finançament dels Mossos, es va acordar de pagar els deutes pendents de la disposició addicional tercera de l’Estatut corresponent al 2008, 759 milions, amb una compensació també a quatre exercicis amb 200 milions consignats en el projecte de pressupostos del 2019.
Des de la Conselleria de Territori es destaca que “almenys reconeixen el deute, cosa impossible amb el PP”, tot i que també s’esgrimeix un compte pendent de 3.800 milions del 2008 al 2013. El 2008, la negociació entre el tripartit i Madrid sobre inversió en infraestructures arribava als 4.800 milions i va ser qualificat per Joan Saura com “un acord sense precedents”.
La comissió bilateral d’Infraestructures de dilluns es va encallar en aquest punt. La reunió no anava bé, i van ser necessàries dues aturades perquè Calvet i el secretari d’Estat d’Infraestructures, Pedro Saura, fessin consultes. La solució salomònica per continuar negociant va ser recuperar un grup de treball paritari que el conseller pretén que es reuneixi en un termini de deu dies. “No s’ha de deixar que la discussió es refredi”, assenyalen a Territori, que defensa que els 200 milions són deutes i no poden anar vinculats a la negociació dels pressupostos que va del Congrés a Lledoners. Calvet s’ha reunit amb els ministres de Foment i de Transició Ecològica. De Teresa Ribera en va treure elogis cap a la llei catalana de canvi climàtic i va topar contra una paret a l’hora de reclamar el repartiment territorial d’un 0,7% de l’IRPF, tal com estableixen diferents sentències.
També va tenir dificultats dijous el conseller Puigneró a l’hora de reclamar flexibilitat en la regla de despesa per poder fer front a les pagues extres pendents dels funcionaris de la Generalitat. Al Go- afirmen que “fins i tot Montoro” havia permès una certa laxitud i confessen una certa “frustració” quan es veuen reclamant el pagament del que consideren “incompliments”.
On es treballa a velocitat de creuer és en matèria de seguretat. La sintonia entre el ministeri i la Conselleria d’Interior és bona, i Fernando Grande-Marlaska i Miquel Buch mantenen contacte telefònic. Després de la reunió de la Junta de Seguretat el 6 de setembre, el 27 de setembre –dos mesos abans del termini fixat– es va convocar la comissió mixta de seguretat, que va executar la incorporació dels Mossos al Citco i els grups de treball en matèria de violència de gènere i per a la integració dels diferents cossos de seguretat en el CAT112 ja s’han reunit. També s’està treballant en l’habilitació dels Mossos en el sistema Siena de l’Europol i per dur a terme “persecucions a cop calent”. En paral·lel s’aborda l’actualització del procediment per ampliar la dotació d’efectius dels Mossos.
Catalunya també participa en cites sectorials. Aquesta setmana s’ha fet la transferència dels 12,7 milions extres del pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i a finals d’agost es va fer el mateix amb 21 milions per a subvencions a l’habitatge en aplicació del pla estatal dels 209 adjudicats. L’augment de fons per a la llei de Dependència depèn del nou pressupost, però Catalunya és la comunitat amb més llista d’espera. També es va abordar fa un parell de setmanes la universalització de l’educació 0-3 anunciada per Pedro Sánchez.
El conseller Bargalló es va reunir amb la ministra Celáa, que va aclarir que els pressupostos inclourien recursos per a totes les comunitats. No es va parlar d’adoctrinament. Celáa sí que va demanar dades al conseller sobre els resultats escolars en llengua. La conselleria ja li ha remès els resultats de competències lingüístiques dels últims anys. Bargalló va confirmar a la ministra que la presència en les comissions sectorials es limitaria a un alt càrrec. Tot i això, sí que va demanar que es comptés amb Catalunya per participar en un grup de treball per a la reforma de la Lomce, tot i que no sembla que sigui entre les urgències del Govern de Sánchez.
Per al Govern espanyol, dotar de normalitat la relació entre consellers i ministres “també ajuda” a resoldre el conflicte, i a la Generalitat admeten que “hi ha temes pels quals hem de lluitar”. La relació és “cordial” i “la música sona bé”, una altra cosa –sostenen– són els pressupostos i l’estabilitat dels respectius governs. Aquí hi “falta la lletra”, que ha d’incloure els noms dels presos, recorden al Govern.
DE LLEDONERS A WATERLOO La multiplicitat de centres de poder independentista dificulta les decisions
LA RELACIÓ INSTITUCIONAL Molts consellers veuen “voluntat”; d’altres, una simple obligació de negociar i pagar deutes