La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona marca la pauta del patinet
L’ordenança municipal que obliga a circular fora de les voreres és imitada per altres ciutats
Són el nou terror de les voreres. Els patinets elèctrics s’han convertit en l’última moda en mobilitat urbana per la seva gran lleugeresa, baix cost i nul esforç físic, però la circulació a alta velocitat per l’espai dels vianants està provocant cada vegada més problemes de convivència.
La ràpida i inesperada expansió d’aquests artefactes ha agafat amb el peu canviat la majoria de ciutats, que en els últims anys han fet esforços per millorar la infraestructura ciclista. Si s’estaven preparant per a algun nou mitjà de transport, aquest era la bicicleta elèctrica. El patinet ha estat un convidat que ningú no esperava i que arriba amb fam. Contra tot pronòstic, en lloc de turistes amb pantalons curts i aspecte despreoen cupat pels punts més saturats de la ciutat, els qui han acabat pujant sobre les dues rodes són treballadors amb corbata i pressa per arribar a una reunió. Barcelona disposa de la regulació més avançada per controlar els patinets gràcies a l’aprovació d’una normativa, fa poc més d’un any, mitjançant la qual es buscava delimitar la circulació de segways i aparells similars utilitzats per empreses turístiques al centre de la ciutat. L’ordenança, pensada inicialment per a visitants, ha acabat sent la base per establir unes normes de convivència quotidiana per als qui s’han passat al patinet.
La normativa, que expulsa els vehicles de mobilitat personal –patinets inclosos– de les voreres i els envia als carrils bici, ara prova de ser imitada a ciutats de la resta d’Espanya. El problema és que el sector dels patinets avança tan ràpid que ja està superant l’ordenança pionera de Barcelona. Una vegada es van començar a fer controls a la via pública, els agents de la Guàrdia Urbana es van trobar que els faltava una normativa tècnica per poder sancionar els nous vehicles. Diem vehicles perquè, al cap i a la fi, tot allò que pot circular per la calçada és considerat així, ja sigui un camió, una bicicleta plegable o un patinet.
L’Ajuntament de Barcelona va traslladar la inquietud a la Dirección General de Tráfico (DGT) i ràpidament van recollir el guant i es van posar a treballar-hi. Ho estan fent de manera coordinada amb diferents ajuntaments de la resta d’Espanya, que han demanat a la DGT orientació i cobertura jurídica. El cas de Barcelona s’agafa com a referència i punt de partida per assolir un criteri uniforme a totes les ciutats del país. L’objectiu és incloure els patinets la regulació de la llei de Trànsit “perquè tinguin una certa personalitat jurídica”, segons el director de la DGT, Pere Navarro.
Es tracta d’establir una classificació clara d’aquests vehicles, amb una certificació d’aspectes com la potència del motor i la velocitat que assoleix perquè la Guàrdia Urbana, en cas d’haver de multar, compti amb elements clars. I és que amb els patinets passa com amb les motos, n’hi ha de diferents potències, i igual que no és el mateix (i es necessiten diferents tipus de carnets) una moto de 50 centímetres cúbics que una de 125, tampoc no és el mateix un patinet amb un motor de 250W que un de 500W. En funció de les seves característiques són considerats tipus A (la gran majoria) o tipus B (més potents) i no és gens
L’absència d’una homologació tècnica dels vehicles impedeix un control efectiu La DGT els inclourà en una regulació que es complementarà amb les normatives locals
estrany que els usuaris els truquin per obtenir velocitat.
“Els ajuntaments tenim la potestat de regular per on poden circular, però és la DGT qui ha de fer passar els patinets per un laboratori i homologar-los perquè tinguin una certificació com la resta de vehicles”, explica la coordinadora tècnica de la gerència de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament, Adriana Malé, que celebra “el treball coordinat que s’està duent a terme”.
En espera de la nova instrucció tècnica de la DGT, els ajuntaments a l’entorn de la capital catalana també han vist la urgència d’introduir la regulació dels patinets a les seves ordenances. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha redactat unes recomanacions similars perquè les apliquin els consistoris metropolitans i es puguin adaptar a la nova situació, que genera algunes inquietuds, però que és innovadora i sostenible”, resumeix el director de serveis de mobilitat de l’AMB, Carles Conill. La tècnica Sílvia Casorrán apunta que en el cas metropolità es redueixen a tres metres d’espai lliure les mides de les voreres per les quals poden circular per adaptar-se a la realitat de la metròpoli. Amb tot, ara ha de ser cada ajuntament qui integri les recomanacions, a la seva manera, a les seves ordenances municipals.
Tot i que es desconeix el nombre de patinets que hi pot haver circulant pels carrers, i que encara no apareixen a cap de les estadístiques de mobilitat, la sensació és que cada setmana que passa n’hi ha més. Les botigues cada cop els reserven un lloc millor als seus establiments. Les grans superfícies els destaquen als seus catàlegs, i les botigues d’electrònica de consum s’han obert a la mobilitat elèctrica i la veuen com una nova via de negoci que els pot sortir molt rendible. També han aparegut petits fabricants com Urban Motion, una empresa situada a l’Hospitalet que ha fet un gir radical i s’ha ficat al sector aquest mateix any amb una filosofia molt pràctica: “Ara fem patinets i bicis elèctriques, d’aquí a dos anys no ho sabem perquè la mobilitat urbana és molt àmplia”, explica el seu propietari, Manel Oliver.
A MediaMarkt les vendes de patinets han augmentat un 800% des de començament d’any. El model més venut, a un preu de 399 euros, és de la marca Xiaomi, inicialment fabricant de telèfons mòbils. Els models més potents i cars poden superar els 3.000 euros. També se’n venen de tot tipus per internet i ja apunten com el regal estrella de Nadal.
Un negoci que de moment ha estat frenat en sec per les administracions locals de Barcelona i l’Hospitalet és el de flotes de patinets de lloguer per minuts que es puguin agafar i deixar en qualsevol lloc. En canvi, floreixen les botigues que ofereixen reparació de patinets davant la falta de suport tècnic oficial a Barcelona per als artefactes de marques xineses. En la majoria de casos es tracta de botigues de bicicletes que han ampliat el catàleg de serveis per atendre tots aquells que es troben amb una roda trencada i no saben què fer amb ella.
Les vendes es disparen en grans superfícies i apareixen botigues que reparen els patinets avariats