La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El Govern central hauria de ser més audaç amb Catalunya”
Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana
Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, demana al Govern de Pedro Sánchez una política més audaç amb Catalunya, alhora que critica el recent i molt comentat menyspreu del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, a una iniciativa empresarial valenciana que, a finals de setembre, va reunir mil cinc-cents empresaris a Barcelona a favor del corredor mediterrani. Puig defensa que la Comunitat Valenciana es troba en un bon moment polític i econòmic després d’un cicle de ruïna i escarni. El president valencià, que no amaga el seu interès pel debat polític general, va rebre La Vanguardia dijous passat al seu despatx oficial.
En l’etapa de la turboeconomia, València va ser model de creixement ràpid. Va arribar la crisi i l’esclat de la bombolla a València també va ser ‘modèlic’. A Espanya s’assaja ara un esquema polític que s’ha provat abans a la seva comunitat. És ara el veritable moment valencià?
Sí, aquest és el moment valencià. Els altres van ser, diguem-ne, miratges valencians. Aquesta autonomia pot tenir un paper més decisiu que en el passat a Espanya. En el debat territorial presentem i tenim una posició diferent dels enfocaments de Catalunya i Madrid.
Diferent d’Andalusia?
Diferent d’Andalusia, també.
El Govern avança, amb dificultats, sobre un acord polític que s’assembla al de València, amb la referència de l’esquerra portuguesa.
Sí, aquesta és la nostra referència.
L’oposició es planteja bloquejar els pressupostos, al Congrés i al Senat. Poc abans de les últimes legislatives, vostè va proposar una candidatura unitària de l’esquerra al Senat. Avui hi
hauria un Senat diferent...
Per descomptat. Perquè la representació que avui té la Comunitat Valenciana al Senat no té res a veure amb la majoria parlamentària que hi ha a les Corts Valencianes. Vaig proposar una aliança electoral que no va ser possible. La meva posició és la següent: o el Senat és una veritable cambra territorial o ha de desaparèixer.
Defensa que el PSOE vagi a tot Espanya amb candidatures unitàries d’esquerra al Senat?
Jo no tinc competències per decidir què es farà a tot Espanya. Soc partidari del que vaig ser partidari, de l’Entesa [aliança del PSOE amb Compromís i Podem al Senat], perquè el plantejament de la Cambra ha de ser territorial. Valdria la pena canviar la Constitució només per modificar l’enfocament del Senat, tal com li he llegit recentment a Miquel Roca.
En aquella ocasió hi va haver un xoc entre vostè i Pedro Sánchez, que va rebutjar la seva fórmula. Han millorat les relacions?
Sí, i molt.
Com les definiria?
Són relacions reals i d’afecte.
I de plena coincidència estratègica?
Miri, el diàleg s’estableix entre persones que algunes vegades coincideixen i d’altres no, amb tolerància, i si no s’està d’acord no passa res. Ningú no té el catecisme.
Hi va haver un temps en què els presidents catalans pràcticament no podien anar a València, perquè no els convidaven i els esbroncaven. La situació a València ha canviat, però ara quan vostè va a Barcelona, el president català ni el saluda.
Efectivament. Durant 20 anys el missatge des de València era d’absoluta ruptura amb Catalunya. No ho vaig entendre mai. Ara sembla que no es vol parlar des de Catalunya, immersa en un procés, que respecto, però que està resultant molt endogàmic. Si una representació àmplia de la societat civil valenciana, en aquest cas els empresaris, va a Barcelona a defensar un projecte comú amb els catalans, no em sembla raonable l’absència del president de la Generalitat de Catalunya. Ens han vingut a dir el següent: no volem saber res de vosaltres. Nosaltres hem buscat la normalitat institucional. Jo vaig rebre Carles Puigdemont a València no fa gaire temps. Ho vaig fer amb cordialitat i amb normalitat. No entenc aquesta actitud.
El president Quim Torra va dir que no va assistir a aquell acte perquè no se'l va convidar a parlar...
Jo he anat a aquests actes quan s’han celebrat a València, Alacant o Múrcia i no he parlat mai, perquè són una iniciativa de la societat civil. Els polítics no hem d’ocupar tot l’espai públic.
Ha rebut alguna trucada posterior del president català?
No, només vaig veure un tuit. Que quedi clar que jo tampoc desitjo que això es converteixi en un conflicte personal.
Quina opinió li mereix que el president aragonès, Javier Lambán, qualifiqui de “neandertals” els independentistes catalans?
Penso que cadascú és presoner de les seves paraules. En aquest moment hem de fer un esforç d’empatia, perquè quina és l’alternativa?, continuar en una permanent escalada de tensió? El Govern d’Espanya està fent una política intel·ligent i una política audaç, fins i tot en algun moment li demanaria un
punt més d’audàcia.
Li demanaria més audàcia?
En algun moment sí.
En quin moment?
Bé, en algun moment, perquè si et passes d’audaç en segons quines circumstàncies pot ser pitjor, perquè llavors l’audàcia es converteix en suïcidi. Les exaltacions nacionalistes han fet molt mal als dos costats. Hi ha senyals d’una ruptura emocional que m’inquieta. Però el que no es pot pretendre és entendre Catalunya només com vols entendre-la tu; Catalunya és com és, no com a tu t’agradaria que fos. Cal entendre-la i estimar-la com és. Crec que hi ha una gran responsabilitat per part dels sectors independentistes que han volgut imposar la seva posició amb menys del 50% dels vots.
Què s’hauria de fer?
Buscar una sortida, ja que moltes vegades sembla que el xoc de trens és el que alguns busquen de manera permanent. Cal intentar-ho, amb prudència i també amb audàcia, amb diàleg, perquè no serà fàcil ni ràpid, fer passos com els que està fent el Govern central.
Quan demana més audàcia, a què es refereix exactament?
Em refereixo d’una manera molt especial a l’actitud amb què s’aborda el problema.. Perquè aquesta actitud ha de ser en algun moment molt audaç. Recordo el que va significar Adolfo Suárez, a qui molts del seu entorn van acusar de traïdor. Aquí hi ha la clau. Utilitzant aquest terme entre cometes, en un moment donat cal “trair”, trair la inèrcia, perquè, si no, no s’avança. “Trair”, admetent que no tens tota la raó. Si des dels dos bàndols les posicions s’enroquen, la perspectiva és terrible. Sens dubte, les confraries de les dues parts estaran encantades de la vida amb l’enrocament permanent, però els ciutadans ja els dic jo que estaran molt pitjor.
Vostè voldria implicar-se més en la solució, en la recerca d’aquesta audàcia que reclama per a Catalunya?
El que no podem ser mai els valencians és indiferents al que passa a Catalunya. Jo no soc indiferent. I, des de la posició en què em sigui possible, no cal dir que m’agradaria ajudar a fer realitat aquest retrobament.
LA QÜESTIÓ CATALANA “Què és ser audaç? A Suárez li van dir traïdor i va aconseguir trencar un enrocament”
PROPOSTA UNITÀRIA “Vaig defensar candidatures d’unitat progressista al Senat i ho continuo fent” LA PERSPECTIVA “Hi ha un moment València molt interessant i el jugarem a fons”
EL MENYSPREU DE BARCELONA “Al president Torra sembla que li importen molt poc els valencians”