El periodisme no ho explica tot

EL periodisme no pot explicar-ho tot, encara que ho intenta. Tot i això, hi ha notícies que causen la perplexitat del periodista, de vegades per falta de coneixements de l’informador, però en casos puntuals perquè la realitat resulta indesxifrable. Divendres, el Tribunal Suprem va prendre una decisió sense precedents replantejant-se el contingut de la sentència feta pública el dia anterior, segons la qual els bancs i no els seus clients s’havien de fer càrrec dels impostos de les hipoteques contractades. La sentència no s’ha suspès, però està al congelador. No es resoldrà cap recurs sobre la qüestió fins que el ple del Suprem revisi la decisió.

Les entitats de defensa dels consumidors han passat d’aplaudir la sentència a xiular-ne la paralització en menys de 24 hores. Les expressions dels seus responsables van ser molt dures, algunes difícilment reproduïbles. Els bancs van registrar caigudes espectaculars a la borsa després de saberse la resolució i es van recuperar moderadament l’endemà en comprovar la rectificació. La decisió comportava una enorme repercussió social i econòmica. Per a una hipoteca mitjana de 400.000 euros, l’import de l’impost ascendeix a 6.000 (1,5%) en el cas de Catalunya. El percentatge varia segons les comunitats, que són les que ingressen els diners.

El Govern de Sánchez se n’ha mantingut al marge argüint que l’havia d’estudiar amb calma, si bé li estranyava el veredicte, perquè contradeia una sentència anterior. Però, en qualsevol cas, el Tribunal Suprem no sortirà ben parat d’aquest embolic, que alguns qualifiquen d’escàndol, ja que no s’havia produït mai un canvi de criteri en unes hores. Més que acudir al periodisme per entendre-ho, caldria rellegir Maquiavel per trobar-hi una explicació: “Quan es tracta de la pàtria, cal oblidarse de la justícia o la injustícia, de la pietat o la crueltat, de la lloança o l’oprobi; el primer és salvarla amb glòria o imaginació”.