Els temes del dia

Les negociacions del Govern central amb Brussel·les per tirar endavant els pressupostos generals, i els problemes causats per la proliferació de patinets elèctrics a Barcelona.

ELS patinets elèctrics proliferen als carrers de Barcelona. Fa molt pocs anys eren una excepció. Ara els seus usuaris són una presència constant als carrils bici, en oberta competència numèrica amb els ciclistes i, no diguem, amb els skaters o els patinadors. L’any passat el seu volum de vendes es va triplicar respecte a l’anterior. El ritme de creixement aquest any no és inferior. El patinet elèctric ha arribat per quedar-se i no sembla ara com ara que hagi tocat sostre.

Els avantatges d’aquest mitjà de transport són nombrosos. No contamina. És barat. És lleuger. És ràpid, ja que pot assolir velocitats entre els 20 i els 45 quilòmetres per hora, en funció de la mida i la potència. Es pot conduir sense cap titulació. Ocupa poc espai. És apte per a persones de tota edat i condició... Tots aquests factors abonen el creixement exponencial de la flota de patinets elèctrics, que poden adquirir-se a títol personal a les diverses botigues ad hoc obertes durant els últims mesos, o llogar-se en les companyies creades per operar amb tal propòsit.

Dit això, afegirem que els patinets elèctrics no presenten només avantatges. La seva abundància va revelant també inconvenients i anuncia problemes de seguretat viària que no haurien de quedar només en mans del particulars. L’incivisme d’alguns usuaris que circulen per les voreres a velocitats inadequades, sense respectar la prioritat dels vianants, constitueix una amenaça per als que es desplacen a peu. La no-obligatorietat de l’ús de casc pot comportar un risc cert per als seus pilots. Ja hi ha hagut alguns problemes de convivència amb altres vehicles de mobilitat personal. I el buit legal que hi ha a l’Estat espanyol –la direcció general de Trànsit, que encara no ha regulat el funcionament d’aquests vehicles, es disposa a fer-ho mitjançant una reforma de la llei de Seguretat Viària– ha obligat les ciutats a fer front a aquest nou fenomen de transport urbà redactant les corresponents ordenances. Barcelona va ser pionera en aquesta tasca reguladora. Temps enrere es van divulgar les línies mestres de l’ordenança al respecte. S’hi inclouen sancions d’entre 100 i 500 euros per als que condueixin de manera temerària o negligent, a velocitat excessiva, amb auriculars, parlant pel telèfon mòbil o incorrent en altres faltes.

És lògic que sigui així. La ciutat és l’escenari de successives novetats, algunes d’implantació molt accelerada, poc menys que sobtada. I és convenient, per garantir la convivència, que es vagin regulant mentre es van multiplicant als nostres carrers.