La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cripta amb què ningú no comptava
El Govern va aprovar el decret sobre l’exhumació de Franco al Valle de los Caídos desconeixent que la família és propietària d’una sepultura a la cripta de l’Almudena, una tomba que la cúpula episcopal potser tampoc no coneixia
Vostès tenen un problema...”. –“No, el problema el tenen vostès”. Aquest és el primer intercanvi d’impressions que van mantenir fa unes setmanes un alt responsable del Govern espanyol i una personalitat de la Conferència Episcopal després de saber-se que la família Franco havia triat la catedral de l’Almudena com a nou lloc de repòs de les despulles del dictador. Del Valle de los Caídos a la catedral metropolitana de Madrid. De Cuelgamuros, a 58 quilòmetres de la capital, a la plaça d’Oriente. Del veïnat d’El Escorial al veïnat del Palau Reial. D’un sinistre mausoleu, la conservació del qual paga l’Estat, a la ruta turística dels japonesos.
“Em sembla que vostès tenen un problema”, va dir l’alt responsable governamental al representant de l’Església. “No, el problema el tenen vostès”, va respondre el clergue. El problema, en realitat, el tenen les dues parts. El Govern va aprovar el reial decret que dona cobertura jurídica a l’exhumació al Valle de los Caídos creient que la família decidiria enterrar les restes de Franco al panteó del cementiri d’El Pardo, on reposa la dona del dictador, Carmen Polo.
El Govern socialista va arribar a creure, ingènuament, que la família optaria per El Pardo, o per un discret cementiri a Galícia, després d’una primera reacció molt irada, pilotada per Francisco Franco Martínez-Bordiu, net del difunt, en aliança tàctica amb la Fundació Nacional Francisco Franco, una entitat privada que avui dia presideix el general de divisió retirat Juan Chicharro Ortega.
La família va llegir el reial decret llei convalidat pel ple del Congrés aquest 15 de setembre (176 vots a favor i 165 abstencions) i una vegada havien passat els 15 dies de termini per presentar al·legacions, va comunicar que el seu desig era enterrar Franco a la catedral madrilenya de l’Almudena, tot reiterant la seva protesta per l’exhumació, que consideren inconstitucional i contrària a la llei. La família té en propietat una sepultura a la cripta de la catedral, on hi ha les restes de la filla del general, Carmen Franco Polo, i del seu marit, el cirurgià Cristóbal Martínez-Bordiu, cèlebre durant el final de la dictadura, com a director escènic de la cruel agonia de Franco.
Fins fa dos dies, la cripta de l’Almudena bé mereixia figurar en una guia dels llocs secrets de Madrid. És un temple d’estil neoromànic, construït a començaments del segle XX per ajudar a pagar, amb la venda de les sepultures, les obres de la tardana catedral de Madrid, que no es van acabar fins ben entrats els anys vuitanta amb l’ajuda del govern de Felipe González. Unes 1.200 persones, la majoria pertanyents a famílies rellevants de Madrid, hi estan enterrades. Amb façana al carrer Mayor, la cripta està a sota de l’Almudena, sostinguda per 400 columnes que donen al lloc una atmosfera entre solemne i misteriosa. La sepultura dels Franco la podem trobar entrant a mà dreta.
Tot indica que el Govern espanyol no sabia que hi havia aquesta sepultura. En cas d’haver-ho sabut, hauria redactat el decret d’una altra manera. És altament probable que l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, tampoc no ho sabés, si tenim en compte la incomoditat que la decisió dels Franco està causant a la cúpula de l’episcopat espanyol, avui majoritàriament identificada amb la línia del papa Francesc. El cardenal Osoro està al capdavant de l’arxidiòcesi de Madrid des de fa quatre anys, després de l’intens ventennio conservador del cardenal Antonio María Rouco Varela. Osoro, que òbviament no té memoritzats els noms dels propietaris de sepultures a la cripta de la catedral, tampoc no hauria estat advertit a temps.
“Vostès tenen un problema. [...] No, el problema el tenen vostès”. El Govern es resisteix a modificar el decret. “L’Església deu saber què fa”, comentava ahir a La Vanguardia un estret col·laborador de Pedro Sánchez. A finals d’aquest mes, la vicepresidenta Carmen Calvo va a Roma per entrevistar-se amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal
Pietro Parolin, amb una agenda de qüestions generals, que inclourà amb tota seguretat la sepultura de Franco. L’Església espanyola, molesta amb altres fronts que li ha obert el nou Govern, com el de la immatriculació de béns eclesiàstics, manté un perfil baix. Per a mitjans de novembre hi ha convocades eleccions a la Conferència Episcopal. S’ha de renovar el càrrec de secretari, una important responsabilitat que durant els últims quatre anys ha exercit José María Gil Tamayo, un clergue de perfil centrista. Gil Tamayo podria revalidar el càrrec, però no pot excloure’s que a última hora sorgeixi un candidat de l’ala conservadora.
La cripta té claus amagades.
El Govern no pensa modificar el decret sobre Franco i trasllada el pes de la qüestió a l’Església
Al novembre tindran lloc unes eleccions decisives a la Conferència Episcopal Espanyola