Control pressupostari de Brussel·les

EL Govern espanyol ha reaccionat amb summa celeritat per aclarir els dubtes que el seu projecte de pressupostos per al 2019 havia generat a Brussel·les. L’executiu comunitari havia advertit en una carta remesa divendres Madrid sobre els riscos que el Govern de Sánchez incompleixi els objectius del dèficit i sol·licitava una informació completa tant sobre aspectes de la despesa com dels ingressos que no li quadren. En síntesi, els serveis d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió posaven en dubte que el Govern pugués complir l’objectiu de reduir el dèficit estructural espanyol en un 0,40% el 2019, per la qual cosa sol·licitaven més informació sobre els ingressos previstos. També criticaven que les despeses primàries netes augmentin un 1,7%, quan les recomanacions de Brussel·les eren de limitar-les al 0,6%. Finalment, la carta comunitària expressava la preocupació per la falta de concreció que no permet fer una avaluació rigorosa dels números presentats.

Ahirdissabte,elMinisterid’Economiaespanyolvarespondre als tres interrogants, amb el degut detall, i sota l’argument general que es tracta de l’ajust estructural “més important que implementarà Espanya des del 2013”. La resposta inclou una sèrie de garanties en les quals el Govern socialista de Pedro Sánchez es juga la credibilitat davant els socis europeus.

En tot cas, els dubtes i advertències comunitàries sobre l’avantprojecte de pressupostos del Govern espanyol formen part del manual de relacions institucionals entre Brussel·les i Madrid. Ja ho va fer amb els pressupostos del 2016 i el 2017 quan governava el Partit Popular i en uns termes més contundents que els expressats a la carta de divendres. La Comissió Europea també ha advertit de forma similar sobre els comptes de França, Bèlgica, Portugal i Eslovènia i ha estat especialment dura amb Itàlia, a qui acusa “d’incompliments sense precedents” en la història de l’euro. Que Brussel·les miri de controlar els comptes dels països comunitaris forma part dels acords presos el juny del 2012, quan els estats van cedir a la Comissió la capacitat de fer canvis en els projectes pressupostaris i fins i tot de vetar emissions de deute en cas de superar reiteradament les previsions de dèficit. Encara que aquell pacte va ser un dels arguments per al Brexit al Regne Unit, també ho és que, des de la seva aplicació, els estats intenten contenir més bé els números vermells, cosa que, en tot cas, reverteix en més confiança general. Espanya es troba en una posició econòmica prou alleujada com per fer un salt cap endavant amb l’objectiu de fer arribar els avantatges del creixement a tothom i, a més a més, continuar generant confiança entre els socis europeus. Uns pressupostos que haurien de servir per consolidar els avenços dels últims anys i, alhora, revertir les desigualtats que la crisi econòmica va generar.

El preceptiu control europeu dels comptes del 2019 ha provocat una polèmica en la qual el líder de l’oposició, Pablo Casado, va demanar a la Comissió que fos estricta i rigorosa amb les xifres aportades pel Govern espanyol. Una actitud molt criticada des de les files socialistes, que el van acusar de falta de sentit d’Estat, i que va portar el president del Govern, Pedro Sánchez, a afirmar que el to de les advertències de la Comissió no tindrien el calat de les que van provocar els pressupostos del PP. De fet, la carta havia estat firmada per un director general comunitari i estava dirigida al secretari general del Tresor. És a dir, una via funcionarial per a una comunicació que Madrid qualifica de “document tècnic” i que, certament, treu dramatisme a les advertències de la UE.