La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dinou milions de #MeToo
Fa un any que es va crear aquesta etiqueta contra l’assetjament sexual, cosa que ha provocat sonores caigudes però també crítiques
Moviment o moment, aquesta és la qüestió del #MeToo. Es compleix el primer aniversari d’aquesta etiqueta que denuncia l’assetjament sexual i la discriminació. Molts homes acostumats a l’ordeno i mano han caigut de les seves poltrones.
“El #MeToo permet a les supervivents reclamar el nostre poder. I també demanar justícia per a la violència contra la dona i el sexisme”, va explicar Carmen Perez, copresidenta de la Marxa de les Dones, a Vox.com.
Segons el Pew Research Center aquesta etiqueta de Twitter s’ha utilitzat més de 19 milions de vegades. Es un recompte de tuits en anglès, d’octubre del 2017 a setembre del 2018.
Això suposa una mitjana de 55.319 usos diaris.
Aproximadament dos terços (65%) dels adults que utilitzen xarxes socials van indicar que part del contingut que veuen en aquestes plataformes pertany a qüestions d’assetjament o assalt sexual.
Aquestes xifres il·lustren el calat d’aquesta iniciativa, del tot inimaginable per a la seva creadora original.
Corria el 1997 quan l’activista Tarana Burke va sentir una profunda esgarrifança quan escoltava el testimoni d’una nena de tretze anys que havia patit assetjament sexual. El record d’aquella confessió es va convertir en una ombra. Passat un decenni, Burke va fundar Just Be Inc., una organització sense ànim de lucre dedicada a l’ajuda de les víctimes dels atacs d’aquests depredadors sexuals. Començava així una campanya que va batejar com a Me Too (jo també) “per difondre un missatge a les sobrevivents: t’escolten, t’entenen”.
Va treballar en la foscor. La por causa silencis. Però l’octubre del 2017, es va produir un encadenament de dates que marquen un abans i un després. El dia 5, Jodi Kantor i Megan Twohey van revelar a The New York Times que Harvey Weinstein, un intocable a Hollywood, havia assolit diversos acords extrajudicials durant anys per compensar no menys de vuit víctimes. El dia 10, Roman Farrow va ampliar els casos contra aquell magnat a The New Yorker.
La potència d’aquests reportatges van obrir els ulls a altres dones, incentivant que es multipliquessin les al·legacions, contra Weinstein i altres ídols amb peus de fang i les mans molt llargues.
El dia 15, l’actriu Alyssa Milano va tuitejar apel·lant a altres víctimes perquè escriguessin “Me Too” com a rèplica al seu missatge.
Hi ha fites. Aquest despertar ha provocat una condemna de presó per una figura com Bill Cosby –ja en compliment–, i ha posat Weinstein en la mateixa senda... Molts més, al voltant de 250, han perdut privilegis laborals.
“El nombre de dones que han fet el pas com a resultat del #MeToo és sorprenent. La meva esperança no és que això tingui més recorregut, que sigui tan efectiu per a la dona que treballa de netejadora en un hotel com per a l’estrella de cinema”.
Són les paraules que va pronunciar la magistrada del Tribunal Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg el febrer passat, al National Constitucion Center de Filadelfia. “Penso que això és comparable al moviment pels drets dels gais. La gent es va plantar i va dir ‘soc el que soc i em sento orgullós’. Aquell moviment es va escampar molt ràpid i crec que veurem el mateix amb la resposta a l’assetjament”, va subratllar aquesta magistrada convertida a Notorious RBG en la mitomania de la cultura popular progressista.
Transcorreguts uns mesos, Bader Ginsburg ha observat com una dona, Christine Blasey Ford, s’atrevia a parlar contra el seu futur company al tribunal, Brett Kavanaugh, i com el president Trump, sobre qui també recauen unes quantes sospites, la humiliava en públic. Ha incentivat la contrareforma, l’escepticisme que constaten alguns sondejos sobre aquestes denúncies i la victimització masculina en sectors conservadors.
“Aquesta horrible veritat no frenarà les dones de parlar –va replicar fa uns dies Jia Tolentino en un article del The New Yorker –,ino penso que això convertirà el moviment en moment. Ja no queda res per perdre”.
“Espero que sigui tan efectiu per a la dona que neteja com per a l’estrella de cinema”, diu Ruth Bader Ginsburg