La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Europa vol participar en l’estació espacial lunar”
Jan Wörner, director general de l’Agència Espacial Europea
Dos anys després que Jan Wörner, director general de l’Agència Espacial Europea (ESA), defensés que tornin astronautes a la lluna en un projecte de cooperació internacional que va anomenar “aldea lunar”, la NASA ha anunciat plans per construir una estació espacial al voltant del satèl·lit (vegeu La Vanguardia del 7 d’octubre). “Em sembla una idea magnífica, encaixa perfectament amb aquest concepte de vila petita”, declara Wörner, que atén La Vanguardia a bord de l’Airbus 330 que el porta a la Guaiana Francesa per assistir al llançament de la nau BepiColombo a Mercuri. Sens dubte. És un tema que es proposarà en la pròxima reunió ministerial [on els ministres dels estats membres de l’ESA aproven el pressupost per als anys següents], que tindrà lloc l’any que ve a Espanya. El nom de Gateway, que és com anomenen l’estació lunar [i que significa porta d’entrada], ho diu tot. És un punt de passada, com una estació d’autobusos. Des d’allà pots decidir quedar-te en òrbita o baixar a la superfície de la Lluna, o controlar des de l’estació robots que has enviat abans a la superfície. Va en la mateixa línia que l’aldea lunar, que permet que puguin col·laborar tots els que estiguin interessats a explorar la Lluna i establir-hi una presència humana. Sí, tots els països, i tant el sector públic com el sector privat. Però els EUA no col·laboren amb la Xina a l’espai. Difícilment la convidarà a afegir-se a la Gateway. A la Lluna no hi ha fronteres. No entenc per què la Xina no pot formar part de l’exploració de la Lluna que fem entre tots. En realitat, ja en forma part, amb missions com la Change 4 (que enviarà un tot terreny i una sonda a la superfície lunar al desembre). Personalment, penso que els Estats Units relaxaran les seves reticències a col·laborar amb la Xina a l’espai. Tots els socis (EUA, Europa, Rússia, Japó i Canadà) ens hem compromès a mantenir l’estació espacial internacional fins al 2024. Ningú no s’ha compromès encara més enllà, però s’ha començat a parlar d’estendre l’activitat de l’estació fins al 2030 i tothom hi està interessat. Això seria un mal negoci. La NASA [que és el soci principal] està interessada a obrir l’estació a companyies privades. S’han invertit massa diners privats a desenvolupar vehicles per anar a l’estació; seria un error retirar-la el 2024. Això no passarà. Fins i tot després de retirar l’estació espacial internacional, i en paral·lel amb les missions a la Lluna, continuarem necessitant missions tripulades a l’òrbita terrestre baixa. No amb una altra gran estació espacial, sinó amb missions més petites en càpsules com la Dream Chaser o la Dragon de Space X. Això no l’hi puc contestar, depèn de si els estats membres decideixen finançar-la. Hi va haver una primera proposta, quan es va desenvolupar el coet Ariane 5, d’utilitzar-lo per portar astronautes a l’espai en una càpsula que s’anomenaria Hermes, però el projecte es va cancel·lar. Més recentment vaig proposar d’adaptar la càpsu- la ATV, que transportava subministraments a l’estació espacial, perquè es pogués utilitzar també per a vols tripulats, però la proposta no va ser acceptada. Fins ara els estats europeus no han mostrat interès a desenvolupar una càpsula per a astronautes, no sé si canviarà en el futur. Són fets aïllats que no tindran cap impacte per al futur de l’estació. Només tindran alguna conseqüència a curt termini. Aquests incidents ens recorden que l’espai és difícil i que, quan es treballa en un sector difícil, de vegades hi ha imprevistos. Que els europeus som molt diferents dels americans. El descens de Schiaparelli era un test que ens havia d’ensenyar a aterrar a Mart, que és alguna cosa que ens farà falta quan arribi el tot terreny ExoMars el 2020. L’escut tèrmic de Schiaparelli va funcionar perfectament. El paracaigudes es va obrir i va funcionar. Els motors es van encendre com calia. Després, per un problema informàtic que hem identificat, els motors es van apagar massa aviat. Hauria estat millor si haguéssim aterrat bé, però era un test i en vam aprendre molt. I què van dir els titulars a Europa? Fracàs! Però el més instructiu és que, amb pocs dies de diferència, Elon Musk va intentar fer aterrar
Tots?
No seria més interessant abandonar l’estació i dedicar els recursos a anar a la Lluna?
“Els EUA relaxaran les seves reticències a col·laborar amb la Xina a l’espai”
Què passarà amb els astronautes europeus el dia que es retiri l’estació? Podran anar tots a la Lluna?
Què es farà amb l’estació espacial que orbita ara al voltant de la Terra si se’n construeix una altra a la Lluna?
Europa està interessada a participar en l’estació espacial lunar?
Que li agrada la idea de la NASA? un coet sobre un vaixell en alta mar. La premsa europea va titular “Space X torna a fallar”. L’americana va titular “Space X gairebé aterra”. S’adona del matís? I Elon Musk va publicar un tuit que deia: “El vaixell està bé, reparacions menors, un gran dia”. Què creu que haguessin dit de mi si jo hagués tuitejat: “Mart està bé, hem après molt, un gran dia”?
I alguna càpsula europea?
Quin impacte preveu que tindran els recents incidents d’un coet i una càpsula Soiuz que porten astronautes a l’estació espacial?
Com quan la sonda europea Schiaparelli es va estavellar a Mart i vostè va haver de sortir a donar explicacions. Què va aprendre d’aquell accident?
En quin sentit?
Què van dir?