La Vanguardia (Català-1ª edició)
Perseguits al segle XXI
El periodista Fernando de Haro narra els atacs als cristians a l’Índia
L’ Índia és avui dia una de les grans potències mundials. Ben aviat, un de cada quatre habitants de la terra serà indi. És un gran proveïdor mundial de serveis financers i de software, però és també un país cruel amb els pàries, que són 200 milions de persones. I dins d’aquests hi ha una categoria doblement discriminada: els catòlics.
Aquest és el resum que el periodista Fernando de Haro fa en la introducció de No me lamento.
La persecución de los cristianos
en la India (Ed. Elba), un llibre que respon a un projecte iniciat després de descobrir que segons l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa cada any uns 150.000 cristians són assassinats al món. Va començar amb un llibre titulat Cristianos y
leones i després l’ha continuat amb grans reportatges més focalitzats: Coptos. Viaje al encuentro de los mártires de Egipto i En tierras de Boko Haram. Ara s’aboca en l’Índia, on els cristians pateixen una violència creixent, sobretot des del 2012. Només l’últim any hi ha hagut 365 atacs, inclosos set pastors protestants assassinats, vandalisme en esglésies, violacions a dones... Les causes no són unívoques: la por de la globalització i de la pèrdua de la identitat hindú; la por també que les comunitats cristianes, amb l’ajuda dels missioners, qüestionin el sistema de castes i l’ordre tradicional; o els recels nacionalistes per l’auge de les escoles cristianes.
Un altre llibre recent, S.O.S. cristians, de Pilar Rahola, dedicat a la persecució cristiana en diferents països, dedicava també un capítol a l’Índia amb el títol “Pogrom a la terra de Gandhi”.
Fernando de Haro ha recorregut Kandhamal, un dels districtes més pobres d’Orissa, que al seu torn és un dels estats més pobres de l’Índia. Ara fa deu anys de l’onada de violència anticristiana més important en la història del país (5.000 cases cremades, 100 morts i 75.000 desplaçats). Hi ha entrevistat, entre d’altres, Meena Barwa, una religiosa que llavors tenia 26 anys. Quan feia un curs sobre la Bíblia, va ser atacada per un grup d’homes armats, apallissada, violada, amenaçada de mort i abandonada al carrer. “He tingut l’experiència d’un miracle. És un miracle que Déu em salvés. Déu em va salvar i ara entenc el valor de la meva vida. Entenc més bé el dolor de la gent”. L’autor diu que recorda molt les últimes paraules de Meena: “No em queixo. [...] Ho he patit per Jesús, per la fe”. Uns paraules que li fan entendre més bé la bellesa d’una religió “abraçada lliurement pels que estaven destinats a una vida sense cap estima”.