Sopant amb el dolent de ‘Candide’

El llegendari tenor Chris Merritt evoca les seves vivències amb Montserrat Caballé

No era el càndid a Candide, l’opereta de Bernstein que ha programat el Liceu, sinó el malvat esclavista Vanderdendur que apareix a la sàtira de Voltarie. I era també el governador que vol posseir l’enamorada de Candide. Parlem del tenor Chris Merritt (Oklahoma, 1952), històric belcantista –llegendaris els seus Rossini– amb una esplèndida carrera de tenor dramàtic a l’esquena que inclou Wagner, R. Strauss, Ligeti –es penjava a cinc metres d’altura a Le Grand Macabre de La Fura al Liceu– o aquest Bernstein hilarant que acaba de cantar a Barcelona.

Amb la seva magnífica veu imposant-se entre la dringadissa de copes, Merritt, un americà que adora la Scala i fa anys que viu a Hamburg –“la millor ciutat des del punt de vista funcional”– , parla de la vida i l’òpera en un animat sopar a l’hotel Alma convocat pel president del Cercle del Liceu, Francisco Gaudier.

I parlant de comèdia i de Rossini, Merritt evoca la seva experiència amb la desapareguda Montserrat Caballé, de qui diu que li encantava interpretar comèdia. “Vam cantar molts cops junts, i recordo com es va divertir fent Il viaggio a Reims a l’Òpera de Viena, el 1988, en la producció de Ronconi dirigida per Abbado. Brodava el paper de Madama Cortese precisament perquè s’ho passava tan bé. Quan entrava en escena, allò es convertia en una història que casualment explicàvem cantant, en lloc d’estar cadascú preocupat pel seu paper. Tenia aquest efecte. Arribava al final de l’òpera tan feliç que et feia que oblidar que estaves cantant”.

El matí que va saber que havia mort, Merrit va escriure al Facebook: “Tants records, tantes rialles, tant amor”. “Això era la Montserrat –diu–, així era amb ella. Recordo el concert d’aniversari que li vam dedicar al teatre de la Zarzuela, on em va presentar la reina Sofia, Freddie Mercury i tants cantants que va aconseguir convocar sense fer res. Era feliç, com a les Olimpíades!”.