Una font d’inspiració

En les cada vegada més freqüents notes periodístiques a l’estil de “les deu millors obres de la història de l’art” sempre s’hi inclou la Ronda de nit, de Rembrandt. Per la seva bellesa i perfecció, però també per la seva accidentada història, ha fascinat nombrosos artistes. El 1715, quan va ser traslladada a l’Ajuntament d’Amsterdam, a causa de les grans dimensions que tenia, van tallar una franja de la part superior i una altra dels laterals, de manera que van desaparèixer tres dels personatges de l’escena. Per veure-la tal com era es pot contemplar a la National Gallery de Londres gràcies a la còpia de l’original que va fer el pintor Gerrit Lundens en una mida més reduïda. El pintor espanyol Eduardo Arroyo, que acaba de morir, va fer una rèplica d’aquesta obra el 1975 per denunciar les relacions entre l’art i el poder. Durant quatre mesos va pintar a Berlín el seu monumental oli Ronda de noche con porras (1975-76), amb dimensions semblants a l’original, per evocar les accions repressives de la policia franquista. En aquesta revisió va restituir els fragments laterals mutilats amb dues escenes de l’alba al paisatge urbà de Madrid. No fa tant, la comissió del quart centenari del naixement de Rembrandt, celebrat el 2006, va exposar a la plaça d’Amsterdam que té el seu nom i al costat del bust del pintor les rèpliques dels personatges del quadre, esculpides per Alexander Tatarinov i Mikhail Dronov. Després aquestes estàtues les van traslladar als jardins del Castell de Saint Gerlach, a prop de Maastricht, i han anat també al museu Puixkin de Moscou. El 2006 el director de cinema britànic Peter Greenaway va rodar una pel·lícula dedicada al quadre titulada La ronda de

noche, protagonitzada per Martin Freeman en el paper de Rembrandt, i Emily Holmes en el de la seva segona esposa, Hendrickje. La música també s’ha inspirat en aquesta tela. És el cas del segon moviment de la Simfonia

núm. 7 de Gustav Mahler, qui havia contemplat amb devoció aquesta obra al Rijksmuseum i va dir que era una música nocturna que reflectia una patrulla avançant per un clarobscur. A més, l’obra es troba en l’origen de l’òpera De

Nachtwacht, composta pel músic neerlandès Henk Badings el 1942, i també de les cançons Night

watch del grup musical britànic King Crimson o The Shooting Company of Captain Frans B. Cocq del grup Ayreon. Fins i tot va inspirar una novel·la de l’escriptora portuguesa Agustina BessaLuís. / Josep Playà Maset