L’assemblea fustiga la junta

La directiva del Barça retira la reforma de l’escut i els socis li impedeixen augmentar el límit de crèdit bancari

Enric Reyna era fins ahir l’últim president del FC Barcelona derrotat en una votació en una assemblea de compromissaris. Algunes propostes de Joan Laporta i Sandro Rosell van superar el tràmit pels pèls, però van acabar tirant endavant. Ahir al matí els comptes del club van rebre un suport majoritari, però a la tarda es va formar un tsunami a la bassa d’oli i l’assemblea es va convertir en un calvari per a la junta. Enmig de les esbroncades dels socis, l’equip de Josep Maria Bartomeu va haver de retirar la proposta de modificació de l’escut de l’entitat per evitar una derrota segura. Molts compromissaris van abandonar el Palau Blaugrana com a protesta, després d’haver interromput el president amb crits de “Volem votar, volem votar!”. Tot seguit, la junta va perdre una votació que afecta el projecte de l’Espai Barça. Els assembleistes van impedir la reforma estatutària que pretenia suprimir el límit d’un 10% del pressupost que hi ha establert per sol·licitar un crèdit bancari. Per primera vegada en anys el nucli dirigent del Barça es va veure reprovat per moments per una assemblea que se li va escapar del control.

És millor una retirada a temps que una derrota, va resoldre la junta, per via d’urgència, davant l’allau d’intervencions de socis crítics amb el canvi d’escut. Els arguments del dissenyador Jordi Mir no havien convençut cap escèptic. “Quan es va fer l’anterior modificació l’any 2002 el món era molt diferent del que tenim ara –va explicar–. Els smartphones no existien ni els esperàvem, no existia Facebook i internet era un assaig del que és ara. Tot es desenvolupava en el terreny analògic. Ara és en el digital, no en el de la tinta, sinó en el de la llum”. Els assembleistes van replicar amb nombroses intervencions crítiques molt ovacionades, exigint un referèndum i amb arguments de l’estil: “L’escut s’ha de tractar com un escut i no com un logo d’una marca comercial”. La proposta de la junta havia de rebre l’aval de dos terços de l’assemblea, ja que implica una modificació dels estatuts, i probablement no hauria rebut ni una majoria simple.

Per evitar el ridícul la directiva

CAÒTIC Crits i abandonament de la sala per part de socis que pretenien votar contra el nou emblema

SITUACIÓ EXCEPCIONAL La junta del club blaugrana no perdia una votació des de l’època d’Enric Reyna

va decidir fer marxa enrere. Una postura que també porta implícita una part de ridícul. “Retirem aquest punt de l’ordre del dia. Farem una reflexió interna amb la junta, amb els executius, per veure com podem conjugar la història i la tecnologia amb els sentiments i amb l’emoció”, va comunicar Bartomeu, visiblement contrariat, ometent més síl·labes del que és habitual. “A mi també m’agrada votar, i votar constantment, però volem fer aquesta reflexió que ens cal”, va afegir en resposta als socis revoltats que demanaven votar a crits. “És clar que hi ha hagut una posició majoritària de rebuig de la proposta de la junta directiva”, va intervenir circumspecte el secretari de l’assemblea, Jordi Calsamiglia. “Recollim aquest sentiment generalitzat i adoptem una decisió per a la qual estem perfectament capacitats”, va adduir. Desenes de convocats van decidir abandonar el conclave.

A continuació es van aprovar unes modificacions estatutàries menors, però la junta es va tornar a encallar en una proposta, aparentment, de més transcendència. L’assemblea va tombar la modificació dels articles dels estatuts 20 i 66, que limiten a un màxim d’un 10% del pressupost del club la quantitat que pot sol·licitar en un crèdit a una entitat financera. La mesura va rebre el suport de la majoria, però no va assolir el dels dos terços que requereix una reforma dels estatuts. A la pràctica no suposa un revés important per a la gestió del Barcelona –que preveu finançar a través de crèdits 200 milions de l’import del proestar jecte de l’Espai Barça– ja que hi ha alternatives com diversificar els préstecs amb diferents entitats. Però es tracta de la primera derrota d’una junta des d’Enric Reyna el 2003 i d’una expressió del mal- d’una fracció de la massa social que s’havia començat a revoltar en el primer punt de l’ordre del dia que es va tractar després de l’hora de dinar.

Els socis havien de ratificar la incorporació a la junta de tres nous directius (Josep Pont, Jordi Argemí i Marta Plana) i de Juan Ramón Ramos a la Comissió Econòmica. En vista de les reticències que provoca el perfil de Marta Plana en part de la massa social, la junta va decidir que es votés en un paquet i va suprimir els torns de paraula abans de la votació. El resultat (323 a favor i 121 en contra) va ser rebut amb una barreja d’aplaudiments i xiulets. La plataforma opositora Seguiment FCB va protestar a les xarxes revelant un incompliment del secretari de la junta: “El senyor Calsamiglia dimarts ens va assegurar que es podria intervenir en la ratificació de directius i que aquests es votarien d’un en un. Considerem que la ratificació de Marta Plana està mancada de tota ètica i estudiarem a fons la qüestió”.

La nova directiva és patrona de Juntos Sumamos; els postulats d’aquesta fundació difereixen de la posició del club a favor del dret a decidir i de l’informe de Josep M. Bartomeu en què va demanar l’alliberament dels presos polítics (i també del seu antecessor, Sandro Rosell). Finalment, Plana va intervenir a petició d’alguns socis: “Sóc una catalana més que posa els seus coneixements de manera desinteressada i gratuïta al servei del club (...) Estic a favor del diàleg, de la convivència i de la concòrdia”.