El Vila-real s’estavella davant l’Atlètic i el mur d’Oblak

La consigna era clara per al Vilareal: calia evitar que la visita de l’Atlètic de Madrid prolongués la crisi dels groguets. Els locals encara no han guanyat ni un partit a casa seva a la Lliga i només han sumat dos dels 15 punts que han disputat al seu estadi (l’empat davant el València i el d’ahir a la nit), on l’han derrotat la Reial Societat, el Girona i el Valladolid. Ahir va firmar taules amb l’Atlètic de Madrid, en un partit que més que per a un repartiment de punts va servir per reivindicar una altra vegada un porter en estat de gràcia, potser ara mateix el millor del món: el matalasser Jan Oblak, que va salvar gols cantats.

La consigna era tan clara com aquella veritat immutable que diu que, sense punteria, intentar guanyar un partit és com pretendre que toqui la loteria sense comprar dècims. Els jugadors del Vila-real, en especial l’exespanyolista Gerard Moreno, van tenir ocasions clamoroses, però o bé erraven el tret o bé es trobaven el mur infranquejable d’Oblak, que fins ahir feia cinc partits que no rebia un tant en contra.

El duel es va posar de cara per als visitants gràcies a un gol de murri de Filipe Luis, que al minut 51 va aprofitar un rebot al travesser per connectar un cop de cap malgrat estar envoltat de defenses rivals. El fantasma d’una nova derrota a domicili va planejar sobre l’estadi de la Ceràmica fins que Mario Gaspar va aconseguir l’empat al minut 65, en una de les poques ocasions en què Oblak no va estar afortunat, tot i que en el seu descàrrec cal dir que va ser una jugada enrevessada i amb diversos defenses del seu propi equip que van obstaculitzar involuntàriament la seva visió. Poc després, el porter es va rescabalar i va salvar un mà a mà amb el colombià Carlos Bacca, que es va presentar sol a la porteria i no el va poder sortejar. Amb ell, a l’Atlètic de Madrid sí que li ha tocat la grossa de la loteria.