La Vanguardia (Català-1ª edició)
Territori ‘flyover’
La ruta cap a la zona oest de Nebraska, plena d’anuncis contra l’avortament i amb les paraules de Crist
La circulació d’un tren interminable, desenes de vagons carregats de carbó, tanca el camí que porta a l’explotació Kriesel.
“De vegades tenen més de tres quilòmetres de longitud”, informa Cheryl Burkhart-Kriesel. “Van de les mines de Wyoming a Colorado Springs”, afegeix l’amfitriona, ja un cop a la seva propietat, ubicada al terme municipal de Gurley, poc més de 200 habitants, al sud-oest de Nebraska.
La casa queda enclavada entre camps. Solitària. Sense asfalt, al costat de sitges i magatzems, amb paons passejant despreocupats i un d’aquells típics molins de vent per extreure aigua del pou, una estampa costumista a les pel·lícules de Hollywood. Que el viatger aparegui en aquest territori, que ella descriu com “la quinta essència enmig de tot”, li permet recordar la teoria de l’estat flyover, aquell territori que es passa de llarg, que només se sobrevola.
“La gent d’altres països viatja en general a la Costa Est i a la Costa Oest, i hi passa per sobre, sense veure el que considerem l’Amèrica real, el cor”, subratlla.
En la quarta jornada d’aventura per l’Amèrica rural, aquest trajecte equival a un sobrevol terrestre. Des de Lyons, al costat est de Nebraska, fins a l’altre extrem a Bridgeport, a l’hotel més proper a Gurley, un total de 850 quilòmetres d’una tirada, tret d’algunes parades per proveir-se i combatre la somnolència.
El recorregut comença amb un sol de tardor, circulant per aquelles grans planes en les quals es perd la vista, que il·lustren l’enormitat d’aquest país, el contrast de la densitat humana de les grans ciutats i aquest buit. Si no fos per les vaques, que mostren tota la diversitat que es troba a faltar entre els pobladors.
A mesura que avança la tarda, la paleta de colors del paisatge es va modificant. I cau la nit, d’una foscor abismal.
Com no recordar les paraules de la Darlene, camionera jubilada, en aquella primera etapa a Kansas. “No condueixis al capvespre, els llums atreuen els animals salvatges”. Hi ha una carnisseria a la carretera. Pocs cotxes i un flux de camions gegants il·luminats com discoteques mòbils.
A més es constata un canvi políglésies tic, tirant a teològic. La publicitat de Joe Biden continua sense veure’s. El candidat demòcrata està desaparegut a Nebraska.
Però també es veuen moltes menys ensenyes del president Donald Trump, en benefici del candidat diví.
Una vegada i una altra es repeteix aquest cartell, “Jesús: Confio en tu”. Aquesta frase es reitera, mentre s’intercalen missatges més específics en contra de l’avortament, sempre amb la imatge d’un nadó, que és el que parla. “Els teus pares van triar la vida”; “no em donis la mà, dona’m la vida”; o “tria adopció, és l’opció de vida”.
Segons Burkhart, “tenim un bon nombre del que qualificaria d’es