La Vanguardia (Català-1ª edició)
El boicot contra França arrenca a mig gas al món musulmà
El 90% del Parlament de Turquia condemna la “la retòrica malalta” de Macron
Les caricatures de Mahoma publicades en un diari danès el 2005 han deixat una reguera de sang en quatre continents. Un serial tràgic que va arribar al clímax deu anys després amb la matança a la redacció de Charlie Hebdo. En la quinzena temporada, el drama agafa un nou ímpetu, amb dos presidents en hores baixes en sengles papers estel·lars.
El francès Emmanuel Macron s’ha convertit en la nova diana del sector ofès del carrer àrab i musulmà. Per a ells representa l’encarnació més acabada de la islamofòbia a Europa, a causa de la defensa irreductible de la llibertat d’expressió, inclosa la blasfèmia, en un país que porta el laïcisme a l’ADN.
Tot i això, l’altra república laica per excel·lència –encara que amb president islamista– va censurar ahir durament Macron. Ni més ni menys que un 90% dels diputats de l’Assemblea de Turquia, tant de la coalició de Govern com de l’oposició, va aprovar una declaració unitària condemnant “la retòrica malalta” del president francès, que segons ells “pot provocar una ruptura amb conseqüències globals”.
Recep Tayyip Erdogan, que dubtava de “la salut mental” de Macron fa uns dies, ha aconseguit així fer pinya, mentre des de Brussel·les se li recorda que Turquia necessita més Europa que no pas Europa Turquia.
La seva crida al boicot de marques franceses ha tingut fins ara un seguiment testimonial al món musulmà, limitada pràcticament a alguns productes alimentaris. Només a la capital de Bangla Desh s’ha produït una manifestació de més de deu mil islamistes, que es va dissoldre sense grans incidents al no poder assolir l’ambaixada de França.
Tot i així, París crida als seus conciutadans a la cautela en diversos països. I els ambaixadors francesos, en qualsevol cas, han estat cridats a capítol a l’Iran i al Pakistan. A Islamabad, el Parlament també ha emès una declaració de condemna, no del degollament del professor de secundària, Samuel Paty, en mans d’un assassí txetxè, sinó de la suposada “retòrica incendiària” del cap d’Estat francès.
A la mateixa Istanbul hi va haver ahir una minúscula manifestació de funcionaris pròxims al Govern. I res més. La polèmica, no obstant això, intenta obrir una bretxa en l’aliança entre França, Egipte, els Emirats i Aràbia, que xoca amb Turquia a Líbia i a la Mediterrània Oriental.
A la mateixa terra del profeta de l’islam –el naixement del qual se celebra aquesta setmana– el Govern saudita no ha volgut respondre a la provocació i ha fet una crida a evitar provocacions. Tot i això a Abu Dhabi, un “consell de savis”, presidit per l’imam d’Al-Azhar, s’ha proposat de portar a judici Charlie Hebdo .AQatar, una universitat ha suspès la setmana de cultura francesa. Mentre que a Kuwait i a Jordània és on s’han buidat més rebostos de supermercats i fins i tot algun restaurant ha encatifat el terra amb retrats de Macron.
L’islam és, com el judaisme, una religió iconoclàstica. Fa tres mesos, Erdogan va ordenar tapar sense contemplacions la imatge de Jesucrist a Santa Sofía, el temple més important de la cristiandat durant un mil·lenni. Va dir
A la mateixa terra del profeta de l’islam, el Govern saudita ha fet una crida a evitar provocacions
que la reconversió del museu en mesquita era “una decisió interna”. En línies semblants, el ministre de l’Interior gal ha dit que la República Francesa obeeix les seves lleis i no d’altres.
Encara que ningú no vulgui assumir la contradicció de donar estatut de refugiat a islamistes txetxens mentre es defensa el dret a blasfemar.
Erdogan, finalment, ha presentat denúncia contra l’ultradretà holandès Geert Wilders, que va difondre una caricatura seva amb un turbant explosiu.
Mentrestant, a Nova Delhi, lluny dels focus, el primer ministre Narendra Modi trencava ahir un tabú de 73 anys al notificar que des d’ara qualsevol indi pot adquirir propietats al disputat Caixmir, de majoria musulmana, obrint així la porta a un tomb demogràfic. Modi blindava aquest gir convidant al seu costat –ni més ni menys que el dia Negre amb què els sobiranistes caixmirs lamenten l’annexió– el secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, amb qui firmava un pacte militar.