La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez deixarà el toc de queda en mans dels presidents autonòmics
L’Executiu assegura que té un “suport ampli ”per allargar l’alarma sis mesos
i comunicació de la Vicepresidència segona, Juanma del Olmo, els que van tutelar els intercanvis de documents i propostes durant la jornada i van tancar el pacte. Tots dos van fixar al setembre una col·laboració reforçada per evitar topades com les que hi havia hagut a l’agost, i després d’harmonitzar la seva actuació en la moció de censura, dilluns van tenir l’ocasió de testar aquesta interlocució quan la negociació es va encallar. Tot i això, van ser els negociadors originals, María Jesús Montero i Nacho Álvarez, els que van desfer el nus de l’IMV onze hores abans de la presentació del projecte.
La prolongada intriga no va estar aquesta vegada acompanyada del to agònic de negociacions anteriors: a la Moncloa es mostraven optimistes tot dilluns, malgrat que les converses s’allargaven i no es trobaven solucions. Amb el pacte noctàmbul, la coalició de govern renova els seus vots, testa els seus mecanismes de coordinació i revalida el seu acord del gener materialitzat en un pressupost, que disposa dels esquers per atreure la investidura. I fins i tot d’algun reclam per ampliar-la amb el concurs de Ciutadans, tan empipador per a Pablo Iglesias com desitjable per a Pedro Sánchez.
Pedro Sánchez no afluixa la corda i, com ja va anunciar diumenge quan va decretar el nou estat d’alarma a Espanya, el Consell de Ministres va aprovar ahir una pròrroga per sis mesos, fins al 9 de maig, que dona per fet que el Congrés autoritzarà demà.
Però, a diferència de l’alarma que el Govern de Pedro Sánchez va activar el 14 de març, quan va assumir el comandament únic per afrontar la primera onada de la pandèmia, el nou decret no imposa cap restricció i només pretén donar cobertura constitucional a les mesures que adoptin els presidents autonòmics contra aquesta segona onada del coronavirus. De fet, el nou decret suprimeix l’obligatorietat del toc de queda nocturn que va imposar el Govern central a tot Espanya, entre les 23 h de la nit i les 6 h del matí, en l’alarma que va acordar diumenge i que serà vigent fins al 9 de novembre. A partir d’aquesta data, hauran de ser els presidents autonòmics els qui decideixin mantenir o suspendre les restriccions de mobilitat nocturna.
No és cap sorpresa, perquè a la Moncloa ja van advertir diumenge que el toc de queda decretat aquell dia només seria obligatori fins al 9 de novembre, i a partir de llavors correspondria als líders autonòmics mantenir-lo o desactivar-lo als seus territoris. Però, des d’ahir, queda per escrit al nou decret.
“A partir del moment de l’aplicació d’aquesta extensió del decret d’alarma, quedarà a criteri de cada autoritat competent delegada, és a dir, de cada president autonòmic, quines són les limitacions de mobilitat que s’han d’establir a cada comunitat, en vista de l’evolució de la pandèmia”, va subratllar la portaveu del Govern central, María Jesús
Montero. I aquest és, a parer seu, el millor exemple de com és la nova alarma que es vol prolongar mig any. Una mena d’alarma autonòmica o federal per a una pandèmia asimètrica. “El pas de gegant que es fa amb aquest decret d’alarma és que es posa a disposició dels presidents de les comunitats autònomes, perquè ells apliquin als seus territoris les mesures de restricció i contundència que ens permetin contenir l’expansió de la pandèmia”, va assenyalar. “Ja no és el Govern d’Espanya qui dicta una mesura per a tot el territori nacional, perquè la situació és asimètrica, i és cada president autonòmic, partint d’aquest decret, qui dicta les mesures perquè aturem els rebrots que hi pugui haver al conjunt del nostre país”, va dir Montero.
Sánchez ja va demanar un “aclaparador suport” del Congrés per autoritzar aquesta pròrroga de sis mesos. Però Pablo Casado, per començar, només va garantir el suport del PP a una alarma de dos mesos i va demanar una reforma legislativa urgent que el substitueixi per Nadal. I altres formacions, com Cs i ERC, van considerar desproporcionat el termini de mig any. Montero, però, va insistir ahir a rebutjar les exigències del PP i va veure “raonable” un període de sis mesos que, a més a més, es podrà escurçar en funció de l’evolució de la pandèmia i les necessitats de les autonomies. Però també va donar per fet que el Govern de PSOE i Unides Podem ja té els suports necessaris al Congrés per autoritzarlo. “Si aquest Executiu impulsa un decret d’alarma amb aquesta durada és perquè, una vegada consultades el conjunt de formacions polítiques, entenem que comptarà amb els suports necessaris per ferho efectiu”. El nou decret d’alarma i el projecte de pressupostos, va dir, “tenen a priori un suport ampli”.
El caràcter d’aquesta nova alarma, en què les decisions les adoptaran les autonomies, va ser la justificació que va esgrimir Montero perquè no sigui el mateix Sánchez qui defensi la iniciativa demà al Congrés, sinó el ministre de Sanitat. I va advertir que hauran de ser els presidents autonòmics els qui donin compte als seus respectius parlaments de les iniciatives que adoptin per doblegar la pandèmia.
La decisió no va agradar a l’expresident Felipe González, que va dir que “la competència de l’estat d’alarma no és delegable” i va alertar d’“una crisi de governança”.
“El pas de gegant és que es posa l’alarma a disposició de les comunitats”, destaca Montero