Rècord de despesa social i inversió pública

El projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat aprovat ahir pel Consell de Ministres, que avui serà lliurat per la ministra d’Hisenda a les Corts per sotmetre’l a debat, preveu un augment de la despesa pública superior al 50%, que és el més gran que es recorda en la història recent. Aquests expansius comptes públics per al 2021 tenen l’objectiu de lluitar contra la profunda recessió derivada de la pandèmia de la Covid-19, d’incrementar l’ajuda als sectors més castigats per la crisi i d’impulsar la transformació ecològica, digital i tecnològica de l’economia.

Tant el president del Govern central, Pedro Sánchez, com el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en una inusual compareixença a les nou del matí, van destacar l’important component social del projecte de pressupostos que justament van acabar de negociar en la nit anterior. Són molts diners els que està previst gastar el 2021. Sánchez va parlar de 239.000 milions d’euros, inclosos els 27.000 milions dels fons comunitaris que han d’arribar de Brussel·les. El gran dubte està en saber si les administracions públiques espanyoles tindran prou capacitat per gestionar adequadament i amb eficiència aquest gran volum de diners públics. Cal gastar molt i ràpid i això dificulta poder fer-ho bé. Però no hauria de malbaratar-se ni un euro perquè un elevat percentatge d’aquesta despesa anirà amb càrrec a l’endeutament públic i, per tant, recaurà sobre l’esquena de les futures generacions.

Tant Sánchez com Iglesias van posar tot l’èmfasi en el rècord d’augment de la despesa social i de la inversió pública. És evident que tots dos són clau per combatre la gran fractura social que ha deixat la crisi i per exercir de motor de l’activitat. Però va sorprendre que no destaquessin ni comentessin l’existència de suports i estímuls per a la iniciativa privada, que, no ho oblidem, és la principal creadora de llocs de treball. El vicepresident segon va arribar a dir, fins i tot, que aquests pressupostos suposen el final de l’etapa neoliberal de l’economia espanyola, una afirmació que no fomenta gens la confiança necessària per a la urgent generació d’inversions i d’ocupació. La taxa d’atur, segons l’EPA feta pública ahir, continua per sobre del 16% de la població activa sense comptar els més de 700.000 treballadors en ERTO.

Tant la ministra d’Economia, Nadia Calviño, com la d’Hisenda, María Jesús Montero, havien repetit en les últimes setmanes que, atesa la fràgil situació de l’economia, no era el moment d’apujar impostos. Però Sánchez i Iglesias van anunciar el contrari: pujarà l’IRPF per a les rendes més altes, s’incrementarà la tributació de les grans empreses i s’augmentarà l’impost sobre el patrimoni, a més del dièsel per a l’automoció no professional, així com l’aplicació de les taxes sobre les grans tecnològiques i sobre les transaccions financeres. Des de mitjans governamentals s’assenyala que tot això afecta molt pocs contribuents i treuen importància a aquestes mesures tributàries per la seva escassa incidència. Però, al marge d’això, amb aquestes pujades es llança un missatge negatiu per a la confiança, que és clau per a la inversió i l’ocupació. Sobretot perquè aquest fet reflecteix que la part més radical del Govern espanyol, encapçalada per Iglesias, ha guanyat el pols –encara que sigui simbòlicament– que mantenia amb les dues ministres citades, que són més pragmàtiques i estan més alineades amb Brussel·les. La seva idea que paguin més els que més tenen ha guanyat, encara que sigui per la mínima. Iglesias també ha aconseguit que el Govern es comprometi en la intervenció del mercat d’habitatges de lloguer, cosa que, segons el parer del sector, reduirà l’oferta i agreujarà el problema.

Si s’inverteixen bé els diners, són uns pressupostos que en qualsevol cas, com va dir Sánchez, hauran de contribuir a modernitzar el teixit productiu, a través de la millora de les infraestructures, l’educació, la formació professional, la ciència i la innovació, així com a enfortir l’Estat de benestar a través de la millora de la sanitat, les pensions, els ajuts socials i l’habitatge.

Iglesias guanya el pols a Calviño a l’imposar una pujada d’impostos en els pressupostos per al 2021