Justícia conservadora als Estats Units

Passi el que passi dimarts vinent, tant si Donald Trump és reelegit per a un segon mandat com si el seu rival demòcrata, Joe Biden, guanya les eleccions i es converteix en el nou president dels Estats Units, la justícia de la primera potència mundial s’expressarà, en els propers anys, i potser decennis, amb un accent conservador.

El Senat va aprovar dilluns, a proposta de Trump, el nomenament de la magistrada Amy Coney Barrett, de 48 anys, com a nova integrant del Tribunal Suprem. Amb la seva promoció, sis dels nou membres que integren aquest tribunal han estat designats per presidents republicans –Trump, el que més: tres jutges li deuen la cadira– i només tres pels demòcrates. Ara mateix, i excloent Barrett, que és la més jove, la mitjana d’edat dels altres vuit jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units és de 65 anys. Això significa, ja que els seus càrrecs són vitalicis, que la majoria conservadora podria seguir en aquest tribunal per decennis. Més encara si tenim en compte que el jutge de més edat a la institució és ara Stephen Breyer –82 anys–, elegit pel president demòcrata Bill Clinton.

Els demòcrates, i al capdavant d’ells el candidat presidencial Joe Biden, han criticat, per “precipitada i sense precedents”, la promoció de Barrett. Salta a la vista que Trump ha volgut deixar, com a herència política seva, un Tribunal Suprem

més pròxim als postulats conservadors que no pas als liberals. I també és obvi que, en fer-ho, ha actuat amb escassa elegància: el 2016, nou mesos abans de les eleccions presidencials d’aquell any, els republicans van bloquejar des del Senat que Barack Obama cobrís una vacant al Suprem amb un candidat de la seva elecció, argumentant la proximitat de les urnes. Ara, invocant aquell precedent, Biden demanava que s’esperés a cobrir la vacant deixada per la jutgessa progressista Ruth Bader Ginsburg, que va morir fa tot just cinc setmanes, fins després de les eleccions de dimarts vinent. Però Trump no ho ha volgut. Amy Coney Barrett, catòlica i mare de set fills, es defineix com una jutgessa independent, tant del Congrés, com del president que l’ha triada, com fins i tot de la seva pròpia ideologia. Però és un fet que s’ha situat en contra de l’avortament, del matrimoni homosexual i de l’Obamacare. I es fa difícil imaginar que aquestes idees no influiran de cap manera en les decisions que prengui com a membre de ple dret del Tribunal Suprem dels Estats Units.

Les relacions entre el poder polític i la justícia són un assumpte molt delicat. Convé que siguin sempre irreprotxables. Aprofitar, com ha fet Trump, la recta final del mandat per escorar el Tribunal Suprem, que ara no serà un reflex fidel de la societat nord-americana, introdueix un factor de desequilibri que pot danyar, a la fi, el prestigi de la justícia.

El Tribunal Suprem no serà un reflex fidel de la societat nord-americana i això pot danyar la justícia