Ni el pallasso, ni el tenor, ni el senglar

Hi ha tres coses que no podem venir a fer aquí: ni el pallasso, ni el tenor, ni el senglar”, va dir Ortega y Gasset el 30 de juliol del 1931 a les Corts republicanes. El diari de sessions d’aquell Congrés, presidit per un altre filòsof, Julián Besteiro, registrava intervencions que no prometien el millor per al nou règim: “facciós”, “menjacapellans” o l’esmentada “senglar”.

Pérez Madrigal era “el Senglar de les Corts”. Una vegada va cridar: “El senyor Balbontín viu de les dones!”. Però José Antonio Balbontín, que va arribar a magistrat del Suprem, també li va etzibar a un altre: “A sa senyoria li trenco jo la cara!”. El diputat Menéndez va titllar Gil-Robles de “perfecte imbècil”. El president va demanar tres vegades que ho retirés, però s’hi va resistir i va quedar en “imperfecte imbècil”. Besteiro, que a més de bo era catedràtic de Lògica, va actuar amb paciència i ironia. Un vespre d’estiu i d’acalorament verbal, un diputat va preguntar: “Senyor president, ens podem treure l’americana?”. El president va respondre: “Sí, però a condició que cadascú es tregui la seva”.

Les Corts actuals no assoleixen el grau de barroeria en què de vegades queien les republicanes. Però han iniciat la mateixa deriva. En l’última sessió d’investidura, els dimecres de control i en la recent moció de censura s’ha sentit dir “felló”, “guerracivilista”, “president fake”, “Govern il·legítim”, “gestió criminal”, “terroristes”, “vergonya”, “colpista”, “mafiós”. Un llenguatge que sol coincidir amb els que piquen a terra i donen cops a la taula per fer escàndol i fer callar l’adversari. El diputat Baldoví va dir d’ells: “No necessiten til·la, el que cal és una cosa que es dona a les escoles: educació”. El Congrés té un reglament amb articles referits a l’ordre, cortesia i disciplina parlamentàries que la Mesa ha de fer complir. Pitjor que una mala educació, les desqualificacions expressen rancúnia, si no odi.

Prenguem exemple de l’actuació de l’speaker i de les Standing Orders del Parlament britànic. Allà estan prohibits insults com ara “traïdor”, “covard”, “porc”, “pocavergonya”, “nazi” o “gamberro”. El Congrés no pot ser la pantalla de la degradació de la política i la mostra televisada de la crisi de legitimitat de les institucions. Estem pendents de la responsabilitat del Congrés.