Trencat per fora, sencer per dins

Donem gràcies a les escletxes perquè hi entra la llum. Això va dir a Barcelona, un dia a punt de tempesta, Leonard Cohen. Esclar que ell es va passar uns quants anys vivint en un monestir zen, en la postura del lotus, fugint dels seus excessos de drogues, sexe i intel·lecte.

He recordat la seva frase perquè ara, que no sabem d’on treure forces de vegades, cadascú a la seva cabana, amb el seu ofici a les espatlles i l’insomni de com buscar sortida als nostres, consol als grans i un mínim futur als fills, ara podríem recórrer a això.

L’any 1994 el cantant poeta i visionari Leonard Cohen va ingressar a Mount Baldy Zen Center, a les muntanyes de San Gabriel, al nord de Los Angeles. Tenia seixanta anys i estava en plena davallada. Sasaki, el seu mestre budista, el va sotmetre a un tractament dur i infal·lible. Brutal lliçó d’humilitat per a qui havia tastat el cel espuri de la fama.

Cohen va resumir així la seva aspra rutina guaridora: “Et lleves a les tres del matí, et passes tretze hores meditant i cinc treballant: talles verdura, dones menjar a les gallines o neteges lavabos. M’encanta. És perfecte. No podria ser pitjor”.

Allò el va salvar.

Un altre salvavides al qual agafar-se és el kintsugi, la centenària tècnica japonesa que t’ensenya que quan alguna cosa es trenca no has de llençar mai els trossos a les escombraries sinó reunirlos i crear una cosa més forta i duradora.

En la cultura del kintsugi, quan alguna porcellana es trenca, plat, vas, gerro o el que sigui (llegiu-hi matrimoni, relació laboral, estabilitat anímica o salut), es disposen les peces sobre una taula sota la mirada atenta del seu propietari. Insuflades amb grans dosis de paciència s’enganxen amb resina i s’omplen amb fils d’or. El resultat és espectacular, busquin-ne imatges.

Cadascú es guareix com pot. Leonard Cohen ho va fer menjant a l’estil frugal i en silenci entre monjos asseguts en un zafu, d’esquena a la paret i vestit amb un quimono negre. “Si després t’adormies, t’apallissaven lleument a l’espatlla amb una catana de fusta”.

Recordin, quan sentin que tot s’esquerda al seu voltant els passos són els següents: caus, et trenques, t’inclines, reculls els teus propis trossos, mires les peces restants, respires fondo, agafes resina, les enganxes com pots i hi enllaces l’amor dels teus.

El ‘kintsugi’ t’ensenya que quan alguna cosa es trenca no s’ha de llençar sinó recompondre