La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gairebé la meitat dels pacients crítics de Catalunya ja són casos de Covid-19
Les unitats d’intensius excediran els seus espais les pròximes setmanes
bioètica van analitzar ahir al congrés nacional –en línia– de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc) els triatges (mètode de selecció i classificació de pacients) que tanta polèmica van suscitar durant la primera onada de la pandèmia. La doctora Núria Masnou, intensivista de l’hospital universitari Josep Trueta de Girona, va indicar que “preservar l’autonomia del pacient perd valor durant la pandèmia, amb el benefici social i col·lectiu com a prioritat màxima. Però aquest és un exercici que exigeix molta transparència, perquè són decisions que es prendran davant la falta de recursos materials i, com passa en aquesta segona onada, davant la falta de recursos humans”. Perquè, van reconèixer, malgrat que ara tenen prou respiradors, el nombre de professionals és el mateix.
Sense oblidar que la responsabilitat final és del professional, la doctora Masnou va explicar que “no hi ha una única manera d’entendre com s’ha de fer un triatge, però s’ha de tenir en compte l’opinió de totes les especialitats implicades, amb una consulta pública que permeti instaurar un sistema d’acord amb els valors de la societat en què vivim. Per descomptat, ha de ser transparent i, a més a més, s’ha de fonamentar en plans anticipats”.
Masnou va posar com a exemple d’ètica el sistema de triatge que fa servir el model espanyol de trasplantaments, “que funciona i que és àmpliament acceptat per la societat”.
“L’epidèmia porta una inèrcia molt difícil de parar. I, en qualsevol cas, a les UCI esperem un augment de pacients durant tot el novembre. El novembre i el desembre seran dolents, durs per als hospitals, perquè s’haurà de decidir quina activitat es deixa de fer per tenir prou llits i professionals per atendre els malalts de Covid-19”. Així de rotund era ahir Ricard Ferrer, cap de medicina intensiva de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. El nombre de pacients greus pel virus creix: gairebé ja omple la meitat de les UCI.
Les xifres varien per hores, perquè hi ha ingressos i altes i els hospitals obren nous llits. Ahir al matí hi havia a les UCI catalanes gairebé 400 pacients de Covid-19, 399 segons els registres dels centres i 368 segons les dades del Departament de Salut (el Ministeri de Sanitat en notifica més). Ocupaven pràcticament un 40% dels mil llits habilitats. O, dit d’una altra manera, com ho calcula el Servei Català de la Salut (CatSalut): un 46% dels ingressats a les UCI ja són malalts de Covid-19.
Al CatSalut li constaven grans hospitals on fins a un 61% dels pacients més greus eren de Covid-19, com el Parc Taulí de Sabadell, o més d’un 40% (Clínic, Germans Trias, Arnau de Vilanova, Joan XXIII). D’altres tenen uns percentatges més baixos, depenent dels ingressats. Segons fonts del Taulí, ahir tenia 24 pacients més greus i 88 a planta amb Covid-19. L’hospital del Mar en tenia 15 a l’UCI (35 places) i 84 a planta; el Sant Pau, 40 a planta i 19 a l’UCI –més 14 pacients no Covid-19, de manera que a la unitat de 34 llits només n’hi havia un de lliure–. El Vall d’Hebron ja té 7-8 ingressos diaris a les UCI pel virus. El nombre de casos s’ha més que duplicat en dues o tres setmanes, diu Jordi Mancebo, cap de medicina intensiva del Sant Pau.
Si la setmana del 5 a l’11 d’octubre hi havia 168 malalts de Covid19 a les UCI, ahir n’hi havia 200 més. El dia 12, per exemple, només suposaven un 30% dels ingressats totals: 193 pacients amb Covid-19 i 446 amb altres patologies. Els hospitalitzats pel virus, no només a les UCI, també creixen: a mitjans de mes es va arribar al miler. Ahir ja eren més del doble (2.138). Un 18%
Arriba el mateix tipus de pacient que en la primera onada i igual de greu
dels hospitalitzats a Catalunya són per Covid-19, segons el CatSalut.
Ara hi ha molts més llits d’UCI que abans de l’epidèmia, pocs més de mil ahir, cent més que fa una setmana. Els hospitals en van obrint, però la capacitat és finita. Ferrer calcula que “les UCI es desbordaran les pròximes setmanes”. Malgrat que augmentin les restriccions per reduir contagis, els arribaran pacients que s’han contagiat ara. Els hospitals hauran de decidir quants llits d’UCI mantenen per a altres patologies. Cal reservar-ne una part per a urgències, però, a mesura que creixen els ingressats pel virus, s’han de reduir els llits no Covid. Això suposa deixar de fer cirurgies no vitals. De moment, només han començat a suspendre operacions els hospitals més petits. I es fa molta cirurgia ambulatòria. “El repte era mantenir l’activitat no Covid, però no sé com ho farem. No podrem atendre les llistes d’espera”, diu Ferrer.
A la primavera les UCI catalanes (incloent-hi els centres privats)
Ara hi ha prou equips de protecció i fins i tot nous respiradors
van arribar a habilitar 2.059 places (més del triple que abans), i es va arribar fins a 1.529 pacients Covid ingressats el 6 d’abril. En total es van hospitalitzar uns 10.000 malalts pel virus (Catalunya té gairebé 25.000 llits hospitalaris). Però va ser excepcional; els centres estaven completament bolcats a atendre l’epidèmia, gairebé col·lapsats. Ara la situació és diferent: hi ha altres pacients, no hi ha hagut una explosió de casos del virus, però l’augment d’aquest mes fa que “la preocupació sigui màxima”, afirma Mancebo. Ningú no voldria tornar al que es va viure a la primavera; el personal sanitari està cansat físicament i mental, afegeix.
El tipus de malalts Covid que arriben a les UCI és com el de la primera onada: la majoria, persones de mitjana edat, de 40 a 70 anys (també n’hi ha de 30 o de més de 80) i casos igual de greus, que exigeixen una estada mitjana de tres setmanes. Què ha canviat? Que ara no se’ls donen alguns medicaments que es van veure poc eficaços. Se’ls administren l’antiviral remdesivir (funciona millor si es dona abans d’arribar a l’UCI), corticoides, es continua intubant... I ara es tenen prou equips de protecció i respiradors. Fins i tot n’han arribat de nous a diversos hospitals i el CatSalut en té més d’emmagatzemats.