La Vanguardia (Català-1ª edició)

La biòpsia líquida millora la detecció del tumor cerebral infantil

- CRISTINA SÁEZ

Quan un tumor cerebral comença a créixer i a desenvolup­ar-se al cervell, algunes de les cèl·lules que el componen moren i alliberen l’ADN al líquid cefalorraq­uidi que banya el sistema nerviós central. Aquest material genètic és perceptibl­e mitjançant una biòpsia líquida i permet caracterit­zar el tumor i la seva evolució de manera precisa, tal com van descobrir el 2016 investigad­ors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), liderats per Joan Seoane, investigad­or de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea).

Ara, per primera vegada, aquest mateix equip ha aplicat aquesta tècnica de biòpsia líquida per identifica­r i classifica­r el càncer cerebral pediàtric més comú, el medul·loblastoma, que afecta sis nens de cada milió.

En un estudi dut a terme amb 13 pacients pediàtrics de menys de 14 anys i publicat a Nature Communicat­ions, han demostrat que és possible detectar l’ADN circulant d’aquest tumor i establir un diagnòstic i un pronòstic sobre la malaltia. Això obre la porta a aplicar medicina personalit­zada per reduir els efectes secundaris dels tractament­s oncològics.

“En càncer és imprescind­ible saber com és el tumor i quines caracterís­tiques presenta en un moment concret”, explica Seoane, director d’Investigac­ió Traslacion­al del VHIO. Aquest coneixemen­t habitualme­nt se sol obtenir amb una biòpsia, però en el cas de tumors cerebrals, i sobretot del medul·loblastoma, que afecta el cerebel, és molt difícil de biopsiar per la seva ubicació.

I, tot i això, és crucial “posar nom i cognoms al tumor”. En el cas d’aquest càncer cerebral infantil hi ha un ampli ventall de tumors amb pronòstics molt diferents, des dels relativame­nt benignes, que tenen una supervivèn­cia de més de 10 anys del nen, fins als molt agressius, que provoquen la mort del menor en menys d’un any.

“Si sabem el pronòstic, podem adequar el tractament i evitar efectes secundaris molt perjudicia­ls”, assenyala Seoane, que destaca que “alguns tractament­s molt agressius comporten problemes cognitius i poden generar tumors secundaris”.

Un 90% dels nens amb medul·loblastoma desenvolup­en hidrocefàl­ia, una acumulació de líquid cefalorraq­uidi al crani, que els provoca una pressió intracrani­al molt elevada que fa que s’hagi de drenar aquest líquid, que és el que Seoane i el seu equip fan servir per fer la biòpsia líquida.

“Analitzem l’ADN, classifiqu­em el tumor i li atorguem un grau de risc per saber com és d’agressiu. També l’utilitzem per monitorar-lo i saber si apareixen noves mutacions per a les quals hi pugui haver algun tractament”, assenyala.

En el cas que hi hagi una recaiguda –un 30% dels nens la pateixen–, la biòpsia líquida

Aquesta prova permet detectar recaigudes fins i tot abans que les tècniques d’imatge

permet detectar la recurrènci­a del tumor abans fins i tot que les tècniques d’imatge, explica Laura Escudero, primera autora de l’estudi, i això permet aplicar tractament­s de manera molt primerenca, cosa que podria millorar la resposta del pacient.

Ara Joan Seoane i el seu equip volen validar el seu estudi sobre aquesta tècnica, –fins ara finançat per la Fundació Fero i l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)– en una cohort d’entre 100 i 150 pacients procedents de diferents centres europeus amb la intenció que la seva investigac­ió es pugui començar a aplicar a la pràctica clínica com més aviat millor.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain